Canvis

'''Salvador martínez Cubells''' ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[09 de novembre]] de [[1845]] - [[Madrit]], [[21 de gienr]] de [[1914]]), fon un [[pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].  

'''Salvador martínez Cubells''' ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[9 de novembre]] de [[1845]] - [[Madrit]], [[21 de giner]] de [[1914]]), fon un [[pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].  

Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, [[Francesc Martínez Yago]]. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, Agrasot i Pinazo, l’inicià en la pintura i, posterioment, continuà els seus estudis en  l’Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, [[Francesc Martínez Yago]]. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, Agrasot i Pinazo, l’inicià en la pintura i, posterioment, continuà els seus estudis en  l’[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].

Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el Marqués de Campo.

Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el [[Marqués de Campo]].

La segona d’estes obres la presentà en l’Exposició Nacional de l’any [[1864]]. També són dignes de destacar La tornada del torneig, la qual és possible admirar en el Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia; Guzmán el Bo reballant la seua daga en el sege de Tarifa, Museu d’Art Contemporàneu de Madrit; La ferida de Don Jaume en la conquista de Valéncia, Palau de la Generalitat (propietat de la [[Diputació de Valéncia]], i en la que va concórrer a l’Exposició Aragonesa de l’any [[1868]]; i Los Carvajales, la qual envià al ‘Exposició Nacional de [[1867]].

La segona d’estes obres la presentà en l’[[Exposició Nacional]] de l’any [[1864]]. També són dignes de destacar La tornada del torneig, la qual és possible admirar en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia; Guzmán el Bo reballant la seua daga en el sege de Tarifa, Museu d’Art Contemporàneu de Madrit; La ferida de Don Jaume en la conquista de Valéncia, Palau de la Generalitat (propietat de la [[Diputació de Valéncia]], i en la que va concórrer a l’Exposició Aragonesa de l’any [[1868]]; i Los Carvajales, la qual envià al ‘Exposició Nacional de [[1867]].

Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en l’any [[1869]], la plaça de primer restaurador del [[Museu del Prado]].

Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en l’any [[1869]], la plaça de primer restaurador del [[Museu del Prado]].

El valencià destacà en intervencions com la del llenç de [[Murillo]], Sant Antoni de Pàdua, abordada en l’any [[1874]]. Esta obra havia segut sostreta de la catedral de [[Sevilla]] i recuperada en [[Nova York]]. El procés de recuperació fon tan satisfactori que l’Acadèmia de Sant Ferrando li concedí la Medalla d’Or a les Belles Arts i la ciutat de Sevilla el nomenà Fill Adoptiu.  

El valencià destacà en intervencions com la del llenç de [[Murillo]], Sant Antoni de Pàdua, abordada en l’any [[1874]]. Esta obra havia segut sostreta de la catedral de [[Sevilla]] i recuperada en [[Nova York]]. El procés de recuperació fon tan satisfactori que l’Acadèmia de Sant Ferrando li concedí la Medalla d’Or a les Belles Arts i la ciutat de Sevilla el nomenà Fill Adoptiu.  

També restaurà algunes obres de [[El Greco]], les quals formen part de l’actual Casa-museu de l’autor, la  

També restaurà algunes obres de [[El Greco]], les quals formen part de l’actual Casa-museu de l’autor, la qual pot ser visitada en [[Toledo]]. No obstant, el major reconeiximent com a restaurador prové del trasllat a llenç, per mig del  strappo, de les Pintures Negres de [[Goya]].

qual pot ser visitada en [[Toledo]]. No obstant, el major  

reconeiximent com a restaurador prové del trasllat a llenç, per mig del  strappo[2], de les Pintures Negres de [[Goya]].

A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la  

A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la creació a lo llarc de sa vida. En l’any [[1909]] guanyà la medalla d’[[or]] de l’Exposició Internacional de Múnich, certamen en el que ya havia guanyat dos segones medalles en els anys [[1876]] i [[1879]].  

creació a lo llarc de sa vida. En l’any [[1909]] guanyà la medalla d’[[or]] de l’Exposició Internacional de Múnich, certamen en el que ya  

havia guanyat dos segones medalles en els anys [[1876]] i [[1879]].  

Fon membre de l’Associació d’Escritors i Artistes Espanyols, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat.  

Fon membre de l’Associació d’Escritors i Artistes Espanyols, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat.