6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Publi Corneli Tàcit '''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' (56 - 118), historiador romà, fon un [...».
[[Archiu:Gaius Cornelius Tacitus.jpg|thumb|Publi Corneli Tàcit]]
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
Era naixcut en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], va rebre una acorada educació a [[Roma]], i potser va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es va casar en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel que se supon que pertanyia a una família rica.
Va eixercir diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat va dirigir les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Va viajar per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] va ser nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit va fer el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. Al [[99]] va eixercir diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seues històries.
No se sap quan va morir pero va sobreviure [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que va mantindre en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.
El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre va respectar este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>
== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerat una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 90|Tacit]]
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]]
[[Categoria:Geògrafs romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
Era naixcut en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], va rebre una acorada educació a [[Roma]], i potser va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es va casar en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel que se supon que pertanyia a una família rica.
Va eixercir diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat va dirigir les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Va viajar per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] va ser nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit va fer el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. Al [[99]] va eixercir diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seues històries.
No se sap quan va morir pero va sobreviure [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que va mantindre en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.
El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre va respectar este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>
== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerat una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 90|Tacit]]
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]]
[[Categoria:Geògrafs romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]