Canvis

* Per part d'abdós bans es bombardegen poblacions indefenses, partint de bases aérees o improvisats camps de vol (com el [[aeròdrom de Càceres]] o el aeròdrom dels Plans). Els primers van ser els avions de la República, al bombardejar la mesquita de Tetuan el mateix 18 de juliol. Pero estos atacs van ser molt poc efectius. El més famós fon el de [[Guernica]], i els que van produir més danys i baixes van ser provablement els de Madrit i Barcelona. Atres ciutats bombardejades van ser Alacant, Bilbao, [[Càceres]], Cartagena, Córdova, Gijón, Granollers, Màlaga, Santander, Sevilla, Valéncia i Valladolit.

* Per part d'abdós bans es bombardegen poblacions indefenses, partint de bases aérees o improvisats camps de vol (com el [[aeròdrom de Càceres]] o el aeròdrom dels Plans). Els primers van ser els avions de la República, al bombardejar la mesquita de Tetuan el mateix 18 de juliol. Pero estos atacs van ser molt poc efectius. El més famós fon el de [[Guernica]], i els que van produir més danys i baixes van ser provablement els de Madrit i Barcelona. Atres ciutats bombardejades van ser Alacant, Bilbao, [[Càceres]], Cartagena, Córdova, Gijón, Granollers, Màlaga, Santander, Sevilla, Valéncia i Valladolit.

* Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.

* Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.

* Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aeris i metrallaments de les unitats enemigues.

* Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aéreus i metrallaments de les unitats enemigues.

* Es va demostrar l'importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.

* Es va demostrar l'importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.

* Encara que anecdòtic, es van utilisar avions de bombardeig en picat per a llançar queviures i misages d'ànim a posicions assejades, com el Alcàzar de Toledo o el santuari de Santa Maria del Cap.

* Encara que anecdòtic, es van utilisar avions de bombardeig en picat per a llançar vivers i mensages d'ànim a posicions assejades, com el Alcàzar de Toledo o el santuari de Santa Maria del Cap.

* I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavilles i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.

* I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavetes i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.

===== Els mijos aeris en l'Estret de Gibraltar =====

===== Els mijos aeris en l'Estret de Gibraltar =====

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Pla dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer pont aeri de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aeri es prolonga, ya en més mijos, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Pla dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer pont aeri de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aeri es prolonga, ya en més mijos, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Savoia 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Saboya 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Savoia 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Saboya 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* Participen en la campanya aèria per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Participen en la campanya aèria per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Les operacions aèries en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

* Les operacions aérees en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

===== La campanya d'Extremadura =====

===== La campanya d'Extremadura =====

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

===== La guerra aèria en la batalla de Madrid =====

===== La guerra aèria en la batalla de Madrit =====

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrid. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèries, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrid té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* Avions republicans bombardegen el [[Alcàsar de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions rusos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèria i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèria i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escortaven als Ju 52 que bombardejarien Madrid. En els primers dies derroquen sis avions.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escoltaven als Ju 52 que bombardejarien Madrit. En els primers dies derroquen sis avions.

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Xatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions rusos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Chatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions russos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

El 20 de novembre de 1936  es dóna per acabada la primera ofensiva sobre Madrid, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos rusos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aeri dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els rusos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aeri dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra psicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

===== La campanya del Nort =====

===== La campanya del Nort =====

* En [[agost]] de [[1936]], Junkers alemanys bombardegen Irun i Sant Sebastià.

* En [[agost]] de [[1936]], Junkers alemanys bombardegen Irun i Sant Sebastià.

* El [[27 de decembre]] de [[1936]] 18 avions rebels bombardegen el Barri Obrer de [[Santander]] i atres punts de la ciutat, produint uns 70 morts i 50 ferits entre població civil inocent. La rèplica no es va fer esperar i eixe mateix dia eren asassinats 156 presos del barco-presó "Alfonso Pérez", assortixc en la dàrsena de Maliaño. Ya en anterioritat la ciutat havia sigut bombardejada.

* El [[27 de decembre]] de [[1936]] 18 avions rebels bombardegen el Barri Obrer de [[Santander]] i atres punts de la ciutat, produint uns 70 morts i 50 ferits entre població civil inocent. La rèplica no es va fer esperar i eixe mateix dia eren assessinats 156 presos del barco-presó "Alfonso Pérez", en la dàrsena de Maliaño. Ya en anterioritat la ciutat havia sigut bombardejada.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], Ju52 de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que asalta les presons, asassinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels gudaris, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], Ju52 de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que assalta les presons, assessinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels gudaris, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aeri a una ciutat indefensa.

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aeri a una ciutat indefensa.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals a Biscaia, precedit per bombardeig aeri i artiller.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals en Viscaya, precedit per bombardeig aereu i artiller.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del cuirasat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del acoraçat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscos en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscs en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascs, travesant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascs, travessant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos masius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos massius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao.

* El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao.

* El [[6 d'agost]] l'aviació republicana perd 12 caces en una batalla aèria sobre [[Torrelavega]] ([[Cantàbria]]).

* El [[6 d'agost]] l'aviació republicana pert 12 caces en una batalla aèria sobre [[Torrelavega]] ([[Cantàbria]]).

* La Llegió Còndor deixa el front nort per a recolzar a les tropes en Brunete.

* La Llegió Còndor deixa el front nort per a recolzar a les tropes en Brunete.

* Continua l'alvanç dels nacionals per Santander cap a Astúries, en el suport d'uns 250 avions, a pesar de l'absència de la Llegió Còndor.

* Continua l'alvanç dels nacionals per Santander cap a Astúries, en el recolzament d'uns 250 avions, a pesar de l'absència de la Llegió Còndor.

* Ya a Astúries, reincorporats els alemanys, estos estrenen tàctiques de bombardeig masiu sobre les tropes asturianes (Astúries s'havia proclamat independent el 28 d'agost). No hi ha indicis d'aviació asturiana.  

* Ya a Astúries, reincorporats els alemanys, estos estrenen tàctiques de bombardeig massiu sobre les tropes asturianes (Astúries s'havia proclamat independent el 28 d'agost). No hi ha indicis d'aviació asturiana.  

* El [[21 d'octubre]], avions franquistes afonen al destructor ''Embrutar'' en el port de Gijón.

* El [[21 d'octubre]], avions franquistes afonen al destructor ''Embrutar'' en el port de Gijón.

===== La guerra aèria a Andalusia =====

===== La guerra aèria a Andalusia =====

* En agost de 1936, Savoia italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]].

* En agost de 1936, Saboya italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Córdova]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrilla de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrella de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrilla de Malraux protegix eixa retirada.

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrella de Malraux protegix eixa retirada.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el santuari de Santa Maria del Cap, en la [[provincia de Jaén]]. Durant el seu assejament fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tones d'aliments des de Còrdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu a què se li lligava el material delicat.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el santuari de Santa Maria del Cap, en la [[província de Jaén]]. Durant el seu sege fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tonellades d'aliments des de Córdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu al que se li lligava el material delicat.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de Cabra acció considerada el Guernica republicà.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de Cabra acció considerada el Guernica republicà.

===== La guerra aèria en el Mediterrani =====

===== La guerra aerea en el Mediterràneu =====

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena]].

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena]].

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Savoia 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac masiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Saboya 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac massiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* Des del [[16 de marzo|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset misions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Xatos», els bombardejos van cesar.

* Des del [[16 de març|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset missions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Chatos», els bombardejos van cesar.

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. A Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el Mercat Central, matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac deliberat a una zona civil». A Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Savoia-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. A Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el Mercat Central, matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac delliberat a una zona civil». En Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Saboya-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* El [[6 d'octubre]] de [[1938]] es va produir a Alacant el «bombardeig del pa», per mig del qual es van tirar panets blancs embolicats en la famosa flameta «''ni un llar sense foc, ni un espanyol sense pa. Franco''».

* El [[6 d'octubre]] de [[1938]] es va produir a Alacant el «bombardeig del pa», per mig del qual es van tirar panets blancs embolicats en la famosa flameta «''ni un llar sense foc, ni un espanyol sense pa. Franco''».

===== Bombardejos sobre poblacions fora de les campanyes terrestres =====

===== Bombardejos sobre poblacions fora de les campanyes terrestres =====

* El [[18 de juliol]] de [[1936]], els republicans bombardegen el barri moro i la [[Mesquita]] de [[Tetuan]], provocant una manifestació de marroquins contra els espanyols, que es dissol al presentar-se el Gran Visir i explicar-los que els culpables no han segut els sublevats, sino els seus enemics. Franco va concedir al Gran Visir la Cruz Llorejada de Sant Ferran per esta intervenció.

* El [[18 de juliol]] de [[1936]], els republicans bombardegen el barri moro i la [[Mesquita]] de [[Tetuan]], provocant una manifestació de marroquins contra els espanyols, que es dissol al presentar-se el Gran Visir i explicar-los que els culpables no han segut els sublevats, sino els seus enemics. Franco va concedir al Gran Visir la Cruz Llorejada de Sant Ferran per esta intervenció.

* El [[23 d'agost]] de [[1936]] desapega de l'aeròdrom del [[Prat de Llobregat]] un Fokker, i després de donar diverses passades, llança quatre bombes en les proximitats de la [[basílica del Pilar]] de [[Saragosa]]. Dos impacten en el temple, pero cap fa explosió. Els saragossans s'ho atribuïxen a un milacre de la Mare de Deu del Pilar, si be pareix que van ser sabotejades per personal de terra afecte els rebels, o llançades per davall de l'altura mínima d'armat de les espoletes.

* El [[23 d'agost]] de [[1936]] desapega de l'aeròdrom del [[Prat de Llobregat]] un Fokker, i després de donar diverses passades, llança quatre bombes en les proximitats de la [[basílica del Pilar]] de [[Saragossa]]. Dos impacten en el temple, pero cap fa explosió. Els saragossans s'ho atribuïxen a un milacre de la Mare de Deu del Pilar, si be pareix que van ser sabotejades per personal de terra afecte els rebels, o llançades per davall de l'altura mínima d'armat de les espoletes.

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolid]].

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolit]].

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquiste.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquista.

=== Participació estrangera ===

=== Participació estrangera ===