78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 248:
Llínea 248: − + − + − + − + − + − + − + − +
→Guerra naval en el Mediterrani
===== Guerra naval en el Mediterrani =====
===== Guerra naval en el Mediterrani =====
[[Image:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirall Cervera]]
[[Archiu:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirant Cervera]]
En el [[Mediterraneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el suport a operacions terrestres.
En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.
El [[20 de juliol]] de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el ''Cervantes'', Algessires i La Llínea.<br />
El [[20 de juliol]] de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el ''Cervantes'', Algessires i La Llínea.<br />
El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.
El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.
A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el suport d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotund fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.
A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el recolzament d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotunt fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.
El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercusió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />
El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercussió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />
La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br />
La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br />
El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escortant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir avaries, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />
El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />
El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries'' i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunyen per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />
El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries'' i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />
El [[6 de març]] de 1938 és torpedinat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrags. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />
El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />
Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escorten diversos combois.
Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escolten diversos combois.
===== Participació estrangera en la guerra naval =====
===== Participació estrangera en la guerra naval =====