| Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''. | | Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''. |
− | En [[Mexico]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''. | + | En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''. |
| Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres. | | Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres. |
| Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet. | | Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet. |