Canvis

Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

En [[Mexico]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.

En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.

Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres.

Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres.

Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet.

Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet.

== Els últims anys ==

== Els últims anys ==