Canvis

La '''morfologia''' (del [[Grec modern|grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faisó en què els [[morfema|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxi]] estudia llurs relacions o funcions en una frase o oració.   

La '''morfologia''' (del [[Grec modern|grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faixó en qué els [[morfema|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxis]] estudia llors relacions o funcions en una frase o oració.   

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més petites de la sintaxi, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes amb les altres per mitjà d'una sèrie de regles. Els parlants del català, per exemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del català reconeixen aquestes relacions a partir de llur coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules|formació de les paraules]] en [[català]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o sèrie de regularitats) en la manera en què les paraules es formen a partir de les unitats més petites. Aquest és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la lingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una sèrie de regles que els parlants tàcitament coneixen de llurs llengües.

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més chicotetes de la sintaxis, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes en les atres per mig d'una série de regles. Els parlants del valencià, per eixemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del valencià reconeixen estes relacions a partir de llor coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules|formació de les paraules]] en [[valencià]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o série de regularitats) en la manera en qué les paraules es formen a partir de les unitats més chicotetes. Est és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la llingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de llors llengües.

Així els trets que considera la morfologia en la seua anàlisi són:

Així els trets que considera la morfologia en la seua anàlisis són:

*els morfemes, siguin flexius o afixos

*els morfemes, siguen flexius o afixos

*la [[categoria gramatical]] de les paraules

*la [[categoria gramatical]] de les paraules

*el paradigma que forma una paraula variable  

*el paradigma que forma una paraula variable  

*els diferents alomorfs permesos en un context

*els diferents alomorfs permesos en un context

*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots amb morfemes, distingint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

==Vejau també==

== Vejau també ==

* [[Morfologia del valencià]]

* [[Morfologia del valencià]]

[[Categoria:Morfologia]]

[[Categoria:Morfologia]]