6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 214:
Llínea 214: − + Llínea 221:
Llínea 221: − + − + − + − +
→Noveles i teatre
=== Noveles i teatre ===
=== Noveles i teatre ===
[[Archiu:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]]
[[Archiu:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]]
Molts [[literatura|escriptors]] satirisaren els alquimistes i els varen usar com a blanc d'atacs [[sàtira|satírics]]. Dos famosos exemples antics són:
Molts [[lliteratura|escritors]] satirisaren els alquimistes i els varen usar com a blanc d'atacs [[sàtira|satírics]]. Dos famosos eixemples antics són:
* [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sancer d'argent i or».
* [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sancer d'argent i or».
En obres més recents els alquimistes solen ser presentats baix una llum més romàntica i mística i a sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria:
En obres més recents els alquimistes solen ser presentats baix una llum més romàntica i mística i a sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria:
* [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seua obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imageria alquímica i en Pròsper com a mag arquetípic.
* [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seua obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imageria alquímica i en Pròsper com a mac arquetípic.
* [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein empra tant l'alquímia com la ciència moderna per crear el [[monstre de Frankenstein]].
* [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein ampra tant l'alquímia com la ciència moderna per crear el [[monstre de Frankenstein]].
* [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828).
* [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828).
* 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per a crear un [[homúncul]].
* 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per a crear un [[homúncul]].
* [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934)
* [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934)
* [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de solitud]]'' (1967). Un alquimista nomenat Melquíades s'afegeix a l'atmosfera surrealista de la novela (vegeu [[realisme màgic]]).
* [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de solitut]]'' (1967). Un alquimista nomenat Melquiades s'afegeix a l'atmòsfera surrealista de la novela (vejau [[realisme màgic]]).
* [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''.
* [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''.
* En algunes de les noveles del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993).
* En algunes de les noveles del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993).
* [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de noveles de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia.
* [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de noveles de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia.
* [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i deprèn els principis de l'alquímia.
* [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i deprèn els principis de l'alquímia.
* [[Umberto Eco]], ''[[El pèndol de Foucault]]'' (1988).
* [[Umberto Eco]], ''[[El pèndul de Foucault]]'' (1988).
* [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personage.
* [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personage.
* [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]].
* [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]].