Canvis

A partir de l'[[Edat Mijana]] alguns alquimistes varen començar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per poder descobrir el seu autèntic significat.

A partir de l'[[Edat Mijana]] alguns alquimistes varen començar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per poder descobrir el seu autèntic significat.

==Alquímia i astrologia ==

==Alquimia i astrologia ==

{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}

{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}

L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs a on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits varen ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cadascú dels set [[cossos celests]] del sistema solar que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].

L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs a on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits varen ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cadascú dels set [[cossos celests]] del sistema solar que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].

==Alquímia en l'época científica ==

==Alquimia en l'época científica ==

[[Archiu:Rothenburg ob der Tauber Historiengew 002.JPG|thumb|280px|Reproducció del laboratori d'Andreas Libavius ​​a Rothenburg]]

[[Archiu:Rothenburg ob der Tauber Historiengew 002.JPG|thumb|280px|Reproducció del laboratori d'Andreas Libavius ​​a Rothenburg]]

Fins al [[segle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seriosa a Europa: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per lo que és célebre. Atres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

Fins al [[segle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seriosa a Europa: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per lo que és célebre. Atres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

=== L'alquímia en l'Antic Egipte ===

=== L'alquímia en l'Antic Egipte ===

{{AP|Alquímia en l'antic Egipte}}

{{AP|Alquimia en l'antic Egipte}}

L'orige de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metalúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquímia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

L'orige de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metalúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquímia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es dia que Nagarjuna havia desenrollat un mètodo per convertir-lo en or. La majoria de les seves obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es dia que Nagarjuna havia desenrollat un mètodo per convertir-lo en or. La majoria de les seves obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

=== Alquímia al món grec ===

=== Alquimia al món grec ===

La ciutat grega d'[[Aleixandria]] a Egipte era un centre de saber alquímic que va retindre la seua preeminència durant la major part de les eres grega i romana. Els grecs es van apropiar de les creences hermètiques egípcies i les van unir en les filosofies [[Pitàgores|pitagòrica]], [[jònica]] i [[gnosticisme|gnòstica]].  

La ciutat grega d'[[Aleixandria]] a Egipte era un centre de saber alquímic que va retindre la seua preeminència durant la major part de les eres grega i romana. Els grecs es van apropiar de les creences hermètiques egípcies i les van unir en les filosofies [[Pitàgores|pitagòrica]], [[jònica]] i [[gnosticisme|gnòstica]].  

Bona part del coneiximent alquímic romà, com el dels grecs i els egipcis, s'ha perdut. A Aleixandria, el centre dels estudis alquímics en l'Imperi Romà, l'art era principalment oral i en interés del secret poc es confiava al paper. (D'aquí l'us de «hermètic» per indicar "reservat").<ref>Lindsay, p. 155</ref> És possible que alguna obra anara escrita a Aleixandria i que subsegüentment es perdera o cremara en els turbulents periodos següents.

Bona part del coneiximent alquímic romà, com el dels grecs i els egipcis, s'ha perdut. A Aleixandria, el centre dels estudis alquímics en l'Imperi Romà, l'art era principalment oral i en interés del secret poc es confiava al paper. (D'aquí l'us de «hermètic» per indicar "reservat").<ref>Lindsay, p. 155</ref> És possible que alguna obra anara escrita a Aleixandria i que subsegüentment es perdera o cremara en els turbulents periodos següents.

=== Alquímia al món islàmic ===

=== Alquimia al món islàmic ===

[[Archiu:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), que es considera com el "pare de la [[química]]", va introduir una anàlisis [[mètodo científic|científica]] i [[experiment]]al en l'alquímia.]]

[[Archiu:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), que es considera com el "pare de la [[química]]", va introduir una anàlisis [[mètodo científic|científica]] i [[experiment]]al en l'alquímia.]]

Els filòsofs islàmics també van fer grans contribucions a l'hermetisme alquímic. L'autor més influent en este aspecte possiblement fos Geber. L'objectiu primordial de Geber era la ''[[takwin]]'', la creació artificial de vida en el laboratori alquímic, fins i tot la vida humana. Geber va analisar cada [[Elements clàssics|element]] aristotèlic en termes de les quatre qualitats bàsiques de calor, fret, sequetat i humitat.<ref name=TE/> D'acort en ell, en cada metal dos d'estes qualitats eren interiors i dos exteriors. Per eixemple, el plom era externament fret i sec, mentres que l'or era calent i humit. D'esta forma, teorisava Geber, reordenant les qualitats d'un metal, podia obtindre-se un diferent.<ref name=TE/> En este raonament, la investigació de la [[pedra filosofal]] va ser introduïda en l'alquímia occidental. Gebir va desenrollar una elaborada [[numerologia]] per mig de la qual les inicials del nom d'una substància en àrap, quan se'ls aplicaven diverses transformacions, mantenien correspondències en les propietats físiques de l'element.

Els filòsofs islàmics també van fer grans contribucions a l'hermetisme alquímic. L'autor més influent en este aspecte possiblement fos Geber. L'objectiu primordial de Geber era la ''[[takwin]]'', la creació artificial de vida en el laboratori alquímic, fins i tot la vida humana. Geber va analisar cada [[Elements clàssics|element]] aristotèlic en termes de les quatre qualitats bàsiques de calor, fret, sequetat i humitat.<ref name=TE/> D'acort en ell, en cada metal dos d'estes qualitats eren interiors i dos exteriors. Per eixemple, el plom era externament fret i sec, mentres que l'or era calent i humit. D'esta forma, teorisava Geber, reordenant les qualitats d'un metal, podia obtindre-se un diferent.<ref name=TE/> En este raonament, la investigació de la [[pedra filosofal]] va ser introduïda en l'alquímia occidental. Gebir va desenrollar una elaborada [[numerologia]] per mig de la qual les inicials del nom d'una substància en àrap, quan se'ls aplicaven diverses transformacions, mantenien correspondències en les propietats físiques de l'element.

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

=== Alquimia en l'Europa medieval ===

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada bastant fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] van absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el Papa [[Silvestre II]], va ser un dels primers a portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, homes com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[segle XII]], van portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments van ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada bastant fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] van absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el Papa [[Silvestre II]], va ser un dels primers a portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, homes com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[segle XII]], van portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments van ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

Estos avanços podrien ser interpretats com a part d'una reacció més àmplia de l'intelectualisme europeu contra el moviment [[Romanticisme|romàntic]] del segle anterior.

Estos avanços podrien ser interpretats com a part d'una reacció més àmplia de l'intelectualisme europeu contra el moviment [[Romanticisme|romàntic]] del segle anterior.

== Alquímia moderna ==

== Alquimia moderna ==

[[Archiu:Distillation_by_Retort.png|thumb|[[Destilació]] en [[alambí]].]]

[[Archiu:Distillation_by_Retort.png|thumb|[[Destilació]] en [[alambí]].]]

En l'época actual s'han realisat progressos per conseguir les metes de l'alquímia usant mètodos diferents als de l'alquímia tradicional. Estos avanços poden de vegades ser cridats «alquímia» per raons retòriques.

En l'época actual s'han realisat progressos per conseguir les metes de l'alquímia usant mètodos diferents als de l'alquímia tradicional. Estos avanços poden de vegades ser cridats «alquímia» per raons retòriques.

En l'actualitat la panacea universal seguix resultant esquiva, encara que futuristes com [[Ray Kurzweil]] creuen que una [[nanotecnologia]] prou avançada podria perllongar la vida indefinidament. Alguns diuen que la tercera meta de l'alquímia ha estat conseguida en la [[fecundació in vitro]] i la [[clonació]] d'embrions humans, encara que estes tecnologies queden molt llunt de crear una vida humana des de zero.

En l'actualitat la panacea universal seguix resultant esquiva, encara que futuristes com [[Ray Kurzweil]] creuen que una [[nanotecnologia]] prou avançada podria perllongar la vida indefinidament. Alguns diuen que la tercera meta de l'alquímia ha estat conseguida en la [[fecundació in vitro]] i la [[clonació]] d'embrions humans, encara que estes tecnologies queden molt llunt de crear una vida humana des de zero.

Podria dir-se que l'objectiu de la investigació en [[inteligència artificial]] és precisament crear una vida des de zero, i els filosòficament oposts a la possibilitat de la IA l'han comparat en l'alquímia, com Herbert i Stuart Dreyfus en el seu ensaig de 1960 ''Alquímia i IA'' (''Alchemy and AI''). No obstant això, a causa que l'objectiu específic de l'alquímia és la transmutació humana més que la creació de vida des de zero, la investigació genètica, especialment el ajuste, estaria més prop de la mateixa.

Podria dir-se que l'objectiu de la investigació en [[inteligència artificial]] és precisament crear una vida des de zero, i els filosòficament oposts a la possibilitat de la IA l'han comparat en l'alquímia, com Herbert i Stuart Dreyfus en el seu ensaig de 1960 ''Alquimia i IA'' (''Alchemy and AI''). No obstant això, a causa que l'objectiu específic de l'alquímia és la transmutació humana més que la creació de vida des de zero, la investigació genètica, especialment el ajuste, estaria més prop de la mateixa.

=== Transmutació nuclear ===

=== Transmutació nuclear ===

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquímia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del segle XIII: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, així com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, així com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquímia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del segle XIII: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, així com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, així com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en termes de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' (1944) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. A més, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' (1946). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' (1955-1956), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en termes de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquimia'' (1944) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. A més, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' (1946). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' (1955-1956), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

A tot això cal no oblidar la importància que van revestir per a l'accés de Jung a l'essència de l'alquímia dos figures històriques rellevants: [[Zòsim]] de Panópolis i [[Paracels]].

A tot això cal no oblidar la importància que van revestir per a l'accés de Jung a l'essència de l'alquímia dos figures històriques rellevants: [[Zòsim]] de Panópolis i [[Paracels]].

== Alquímia en la cultura ==

== Alquimia en la cultura ==

=== Noveles i teatre ===

=== Noveles i teatre ===

* [[Paracels|Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim -Paracels-]], ''Opera Omnia''; ''De Natura Rerum Libri Novem''; ''Thesaurus Thesaurorum Alchimistorum'' (?El tesor dels tesors dels alquimistes?).

* [[Paracels|Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim -Paracels-]], ''Opera Omnia''; ''De Natura Rerum Libri Novem''; ''Thesaurus Thesaurorum Alchimistorum'' (?El tesor dels tesors dels alquimistes?).

* ''[[Theatrum chemicum]]'' («Teatre químic»), recopilació de tractats alquímics del Renaiximent.

* ''[[Theatrum chemicum]]'' («Teatre químic»), recopilació de tractats alquímics del Renaiximent.

* Tomàs d'Aquino, ''[[Aurora Consurgens]]''; ''Tractat de la Pedra Filosofal''; ''Tractat sobre l'Art de l'Alquímia''.

* Tomàs d'Aquino, ''[[Aurora Consurgens]]''; ''Tractat de la Pedra Filosofal''; ''Tractat sobre l'Art de l'Alquimia''.

* ''Tractat del Secret de l'Art Filosòfic: L'Arqueta del Chicotet Llaurador''.

* ''Tractat del Secret de l'Art Filosòfic: L'Arqueta del Chicotet Llaurador''.

* Valentín Andreae, ''Les Noces Químiques de Christian Rosenkreutz''.

* Valentín Andreae, ''Les Noces Químiques de Christian Rosenkreutz''.

* [http://my.opera.com/mercurioradiante/blog/ Mercurio Radiante]. Pàgina sobre alquímia i hermetisme, des d'una òptica tradicional i amb més de 80 escrits originals

* [http://my.opera.com/mercurioradiante/blog/ Mercurio Radiante]. Pàgina sobre alquímia i hermetisme, des d'una òptica tradicional i amb més de 80 escrits originals

* [http://alquimistas.evilnolo.com/index.php/2005/04/28/quienes-o-que-son-los-alquimistas/ ¿Quiénes o qué son los alquimistas y la alquimia?] {{es}}

* [http://alquimistas.evilnolo.com/index.php/2005/04/28/quienes-o-que-son-los-alquimistas/ ¿Quiénes o qué son los alquimistas y la alquimia?] {{es}}

* [http://www.fcgjung.com.es/art_171.html Alquímia] Marie-Louise von Franz {{es}}

* [http://www.fcgjung.com.es/art_171.html Alquimia] Marie-Louise von Franz {{es}}

* [http://www.fcgjung.com.es/art_174.html Ernest Scott, La alquimia, un camino oculto] {{es}}

* [http://www.fcgjung.com.es/art_174.html Ernest Scott, La alquimia, un camino oculto] {{es}}

* [http://www.revistaazogue.com Azogue, revista electrònica dedicada a l'estudi històric de l'alquímia.] {{es}}

* [http://www.revistaazogue.com Azogue, revista electrònica dedicada a l'estudi històric de l'alquímia.] {{es}}

* [http://www.angelfire.com/zine/cas/glos.html El glossari alquímic: José Antonio Puche Riart] {{es}}

* [http://www.angelfire.com/zine/cas/glos.html El glossari alquímic: José Antonio Puche Riart] {{es}}

[[Categoria:Alquímia| ]]

[[Categoria:Alquimia| ]]