Canvis

=== Alquímia al món islàmic ===

=== Alquímia al món islàmic ===

[[Fitxer:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), que es considera com el "pare de la [[química]]", va introduir una anàlisi [[mètode cientific|científica]] i [[experiment]]al en l'alquímia.]]

[[Archiu:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), que es considera com el "pare de la [[química]]", va introduir una anàlisis [[mètodo científic|científica]] i [[experiment]]al en l'alquímia.]]

Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], el focus de desenvolupament alquímic es va traslladar al món islàmic. Se sap molt més sobre l'alquímia [[Islam|islàmica]] perquè va ser documentada millor: de fet, la majoria dels primers escrits que han sobreviscut el pas dels anys ho han fet com a traduccions islàmiques.<ref name=TE/>

Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], el focus de desenroll alquímic es va traslladar al món islàmic. Se sap molt més sobre l'alquímia [[Islam|islàmica]] perqué va ser documentada millor: de fet, la majoria dels primers escrits que han sobrevixcut el pas dels anys ho han fet com a traduccions islàmiques.<ref name=TE/>

El món islàmic va ser un gresol per a l'alquímia. El pensament [[platònic]] i [[Aristòtil|aristotèlic]], que ja havia estat en certa mesura inclòs en la ciència hermètica, va continuar sent assimilat. Alquimistes islàmics com [[Ar-Razí]] (en [[llatí]] Rasís) i [[Jàbir ibn Hayyan]] (en llatí Geber) van aportar descobriments químics clau propis, tals com la tècnica de la [[destil·lació]] (les paraules ''[[alambí]]'' i ''[[alcohol]]'' són d'origen [[àrab]]), els àcids muriàtic ([[àcid clorhídric|clorhídric]]), [[àcid sulfúric|sulfúric]] i [[àcid nítric|nítric]], la [[carbonat sòdic|insulsa]], la [[potassa]] i més. (Dels noms àrabs per aquestes dues últimes substàncies, ''al-natrun'' i ''al-qalí'', llatinitzats com ''natrium'' i ''kalium'', procedeixen els símbols moderns del [[sodi]] i el [[potassi]].) El descobriment que l'[[aigua règia]], una barreja d'àcid nítric i clorhídric, podia dissoldre el metall més noble (l'or) hauria d'avivar la imaginació d'alquimistes durant el següent mil·lenni.

El món islàmic va ser un cresol per a l'alquímia. El pensament [[platònic]] i [[Aristòtil|aristotèlic]], que ja havia estat en certa mesura inclòs en la ciència hermètica, va continuar sent assimilat. Alquimistes islàmics com [[Ar-Razí]] (en [[llatí]] Rasís) i [[Jàbir ibn Hayyan]] (en llatí Geber) van aportar descobriments químics clau propis, tals com la tècnica de la [[destilació]] (les paraules ''[[alambí]]'' i ''[[alcohol]]'' són d'orige [[àrap]]), els àcits muriàtic ([[àcit clorhídric|clorhídric]]), [[àcit sulfúric|sulfúric]] i [[àcit nítric|nítric]], la [[carbonat sòdic|insulsa]], la [[potassa]] i més. (Dels noms àraps per estes dos últimes substàncies, ''al-natrun'' i ''al-qalí'', llatinisats com ''natrium'' i ''kalium'', procedixen els símbols moderns del [[sodi]] i el [[potassi]].) El descobriment que l'[[aigua règia]], una barreja d'àcit nítric i clorhídric, podia dissoldre el metal més noble (l'or) hauria d'avivar la imaginació d'alquimistes durant el següent milenari.

Els filòsofs islàmics també van fer grans contribucions a l'hermetisme alquímic. L'autor més influent en aquest aspecte possiblement fos Geber. L'objectiu primordial de Geber era la ''[[takwin]]'', la creació artificial de vida en el laboratori alquímic, fins i tot la vida humana. Geber va analitzar cada [[Elements clàssics|element]] aristotèlic en termes de les quatre qualitats bàsiques de calor, fred, sequedat i humitat.<ref name=TE/> D'acord amb ell, en cada metall dues d'aquestes qualitats eren interiors i dos exteriors. Per exemple, el plom era externament fred i sec, mentre que l'or era calent i humit. D'aquesta forma, teoritzava Geber, reordenant les qualitats d'un metall, podia obtenir-se un diferent.<ref name=TE/> Amb aquest raonament, la recerca de la [[pedra filosofal]] va ser introduïda en l'alquímia occidental. Gebir va desenvolupar una elaborada [[numerologia]] mitjançant la qual les inicials del nom d'una substància en àrab, quan se'ls aplicaven diverses transformacions, mantenien correspondències amb les propietats físiques de l'element.

Els filòsofs islàmics també van fer grans contribucions a l'hermetisme alquímic. L'autor més influent en este aspecte possiblement fos Geber. L'objectiu primordial de Geber era la ''[[takwin]]'', la creació artificial de vida en el laboratori alquímic, fins i tot la vida humana. Geber va analisar cada [[Elements clàssics|element]] aristotèlic en termes de les quatre qualitats bàsiques de calor, fret, sequetat i humitat.<ref name=TE/> D'acort en ell, en cada metal dos d'estes qualitats eren interiors i dos exteriors. Per eixemple, el plom era externament fret i sec, mentres que l'or era calent i humit. D'esta forma, teorisava Geber, reordenant les qualitats d'un metal, podia obtindre-se un diferent.<ref name=TE/> En este raonament, la investigació de la [[pedra filosofal]] va ser introduïda en l'alquímia occidental. Gebir va desenrollar una elaborada [[numerologia]] per mig de la qual les inicials del nom d'una substància en àrap, quan se'ls aplicaven diverses transformacions, mantenien correspondències en les propietats físiques de l'element.

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

=== Alquímia en l'Europa medieval ===