Canvis

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]]

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]]

No és del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà l'Europa del [[segle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots a la [[China]] durant la década de [[1330]], on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] el [[1334]].  

No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[segle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la a la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia a Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols van sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia a llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols varen sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'Itàlia s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans del [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap al [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es van vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].

Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any  [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es varen vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].

Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per fer penitència.

Moltes persones varen creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per fer penitència.

De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>

De fet com que anaven de ciutat en ciutat, varen participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>

== Formes i síntomes de la malaltia ==

== Formes i síntomes de la malaltia ==