− | Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitucio de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinacio entre sí: la Provincia de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Provincia de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitucio, segregant-se de la [[Provincia de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]]. | + | Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitució de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Província de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitució, segregant-se de la [[Província de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]]. |
− | En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí. | + | En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí. |