126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 151:
Llínea 151: − + − + Llínea 159:
Llínea 159: − +
→La revolució de 1944
==== La revolució de 1944 ====
==== La revolució de 1944 ====
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant la repartiment de terres baldías.]]
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despres convocà eleccions lliures i democratiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despres de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un païs capitaliste, pero per a aixo decidi proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc després convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala després de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a aixo decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.
Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.
Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.
El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiacio de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.
El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiació de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.
L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui huyo exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.
L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui huyo exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.