Canvis

{{en desenroll}}  

{{en desenroll}}  

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|<center>Sur del Peloponeso (Grécia)</center>]]

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|<center>Sur del Peloponeso (Grècia)</center>]]

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grécia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.