Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:57 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' la Unió' a ' l'Unió'
Llínea 65: Llínea 65:  
Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos van acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.
 
Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos van acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.
   −
L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; després d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de la Unió.
+
L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; després d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.
    
[[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]
 
[[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

Menú de navegació