Llínea 57: |
Llínea 57: |
| }} | | }} |
| | | |
− | La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que van ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal). | + | La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal). |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques negres i el mar blau. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En [[1462]], els primers colons portuguesos van desembarcar en lo que hui és Santiago i van fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos van iniciar el cultiu de la canya de sucre. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys després, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam. | + | Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys després, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam. |
| | | |
− | Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a Amèrica (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos van acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial. | + | Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos van acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial. |
| + | |
| + | L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; després d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de la Unió. |
| | | |
− | L'estatus d'illes canvià en 1951 al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En 1956 es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En 1961 començà la guerrilla en el continent africà, on van lluitar centenars de capverdians. En 1974 caigué el règim colonial; després d'un govern de transició, en 1975 es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països van constituir un Consell de la Unió.
| |
| [[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]] | | [[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]] |
− | A partir de 1975, l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de llenya a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa només el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca. | + | A partir de [[1975]], l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de [[llenya]] a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa només el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca. |
| | | |
− | Cap Vert recolzà a Angola en la [[segona guerra de lliberació]] (vore [[Angola]]), pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres. | + | Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres. |
| | | |
− | En [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Després de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses a Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats. | + | En [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Després de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats. |
| [[Image:250px-Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]] | | [[Image:250px-Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]] |
| | | |
− | En [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal van evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en només el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es van repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació. | + | En [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal van evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en només el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació. |
| [[Image:250px-Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]] | | [[Image:250px-Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]] |
− | En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en 1994. | + | |
| + | En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]]. |
| | | |
| En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un només: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social. | | En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un només: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social. |
| | | |
− | Informes de brutalitat policíaca en els detinguts es repetiren entre 1998 i 1999: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns. | + | Informes de brutalitat policíaca en els detinguts es repetiren entre [[1998]] i [[1999]]: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns. |
| | | |
| Les eleccions presidencials de [[2001]] van haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, després d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre. | | Les eleccions presidencials de [[2001]] van haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, després d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre. |
Llínea 88: |
Llínea 90: |
| Després de les privatisacions, el cost dels servicis bàsics aumentà i l'accés a l'aigua potable en els afores de la capital resultava difícil. El govern pretenia que en cinc anys totes les escoles tingueren accés almenys a una computadora i el premier Neves va anunciar la posada en marcha del pla de desenroll Operació Esperança. «La meua investidura existix per a donar garantia al futur dels chiquets de Cap Vert», emfatisà. | | Després de les privatisacions, el cost dels servicis bàsics aumentà i l'accés a l'aigua potable en els afores de la capital resultava difícil. El govern pretenia que en cinc anys totes les escoles tingueren accés almenys a una computadora i el premier Neves va anunciar la posada en marcha del pla de desenroll Operació Esperança. «La meua investidura existix per a donar garantia al futur dels chiquets de Cap Vert», emfatisà. |
| | | |
− | El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en setembre del 2004 que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació. | + | El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en [[setembre]] de l'any [[2004]] que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació. |
| | | |
− | En maig del 2005, el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El mes anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En juny, l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]]. | + | En [[maig]] del [[2005]], el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El mes anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En [[juny]], l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]]. |
| | | |
− | En les eleccions parlamentàries de giner del 2006, guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president. | + | En les eleccions parlamentàries de [[giner]] del [[2006]], guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 100: |
Llínea 102: |
| L'archipèlec, que forma part de la regió de [[Macaronésia]], està compost per deu illes grans i cinc menors. Les illes de [[Sobrevent (Cap Vert)|Barlovent]] inclouen [[Sant Antão (Cap Vert)|Santo Antão]], [[Illa de São Vicente (Cap Vert)|São Vicente]], [[Santa Luzia (Cap Vert)|Santa Luzia]] (deshabitada), [[São Nicolau]], [[Sal (Cap Vert)|Sal]] i [[Boa Viste (Cap Vert)|Boa Viste]]. Les de [[Sotavent (Cap Vert)|Sotavent]] inclouen [[Maio]], [[Santiago (Cap Vert)|Santiago]], [[Fogo]] i [[Brava]]. | | L'archipèlec, que forma part de la regió de [[Macaronésia]], està compost per deu illes grans i cinc menors. Les illes de [[Sobrevent (Cap Vert)|Barlovent]] inclouen [[Sant Antão (Cap Vert)|Santo Antão]], [[Illa de São Vicente (Cap Vert)|São Vicente]], [[Santa Luzia (Cap Vert)|Santa Luzia]] (deshabitada), [[São Nicolau]], [[Sal (Cap Vert)|Sal]] i [[Boa Viste (Cap Vert)|Boa Viste]]. Les de [[Sotavent (Cap Vert)|Sotavent]] inclouen [[Maio]], [[Santiago (Cap Vert)|Santiago]], [[Fogo]] i [[Brava]]. |
| | | |
− | En l'illa de Sal es troba el major aeroport internacional del país, l'aeroport Amílcar Cabral. Atres illes importants són Santiago i São Vicente, on es troben respectivament la capital [[Praia]] i [[Mindelo]]. | + | En l'illa de Sal es troba el major aeroport internacional del país, l'aeroport Amílcar Cabral. Atres illes importants són Santiago i São Vicente, a on es troben respectivament la capital [[Praia]] i [[Mindelo]]. |
| | | |
− | Les illes són d'orige volcànic, i en la de [[Fogo]] hi ha un volcà actiu. La major part d'elles són montanyes escarpades cobertes de cendres volcàniques, per lo qual hi ha poca vegetació. El clima és sec i calorós, en una mija de temperatura de 20/25ºC. En els mesos de giner i febrer, l'archipèlec patix la influència de tempestats procedents del [[Sàhara]]. | + | Les illes són d'orige volcànic, i en la de [[Fogo]] hi ha un volcà actiu. La major part d'elles són montanyes escarpades cobertes de cendres volcàniques, per lo qual hi ha poca vegetació. El clima és sec i calorós, en una mija de temperatura de 20/25ºC. En els mesos de giner i [[febrer]], l'archipèlec patix la influència de tempestats procedents del [[Sàhara]]. |
| | | |
| Actualment, Cap Vert enfronta problemes ecològics com l'[[erosió]] i la desaparició de diverses espècies d'aus, peixos i reptils, ocasionada per l'excés de pasturage, cultius i peixca. Des de fa més de 30 anys, les illes patixen una gran sequia. | | Actualment, Cap Vert enfronta problemes ecològics com l'[[erosió]] i la desaparició de diverses espècies d'aus, peixos i reptils, ocasionada per l'excés de pasturage, cultius i peixca. Des de fa més de 30 anys, les illes patixen una gran sequia. |
Llínea 183: |
Llínea 185: |
| | | |
| {{Traduït de|es|Cabo_Verde}} | | {{Traduït de|es|Cabo_Verde}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |