Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:01 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat'
Llínea 165: Llínea 165:  
En el [[segle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.
 
En el [[segle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.
   −
El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de segle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda la [[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].
+
El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de segle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda l'[[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].
    
En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mides monopólicas preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, poblacio proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els mes rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.
 
En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mides monopólicas preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, poblacio proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els mes rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.

Menú de navegació