Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

En [[1897]] ingresà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despres de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref>

En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despres de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref>

Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despres treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despres treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref>

En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref>

Durant la [[segona república espanyola|segona república]] es simpatisant de [[Izquierda Republicana]], lo que li portarà problemes a l'acabar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], donat que sera condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en [[1941]].

Durant la [[segona república espanyola|segona república]] es simpatisant de [[Izquierda Republicana]], lo que li portarà problemes a l'acabar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], donat que serà condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en [[1941]].

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels [[Anys 1940|quaranta]] comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la [[batalla de Zalaca]], inicia la seua amistat en [[Évariste Lévi-Provençal|Lévi-Provençal]]. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts null per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels [[Anys 1940|quaranta]] comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la [[batalla de Zalaca]], inicia la seua amistat en [[Évariste Lévi-Provençal|Lévi-Provençal]]. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts àraps per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en [[1952]]. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la ''Colección de Cronicas Null de la Reconquista'', seguix en el seu estudi sobre la [[batalla del Salat]], que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra ''Les grans batalles de la Reconquista durant les invasions africanes'' ([[1956]]) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de [[batalla de Zalaca|Zalaca]], [[Batalla d'Uclés (1108)|Uclés]], [[batalla d'Alarcos|Alarcos]], [[batalla de Les Navas de Tolosa|Navas de Tolosa]] i el lloc de [[Aledo]], mes alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de [[Tarifa (Cadis)|Tarifa]] i la [[batalla del Salat]].Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les null en relacio a eixes batalles. El mateix any comença a publicar la seua gran obra ''Historia politica de l'Imperi Almohade''

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en [[1952]]. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la ''Colección de Cronicas Árabes de la Reconquista'', seguix en el seu estudi sobre la batalla del Salado, que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra ''Las grandes batallas de la Reconquista durante las invasiones africanas'' ([[1956]]) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de Zalaca, Batalla d'Uclés (1108), batalla d'Alarcos, [[batalla de Las Navas de Tolosa|Navas de Tolosa]] i el lloc d'Aledo, ademes d'alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de [[Tarifa (Cadis)|Tarifa]] i la batalla del Salat. Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les àraps en relacio a eixes batalles. El mateix any escomença a publicar la seua gran obra ''Historia politica del Imperio Almohade''

Colabora en ''L'enciclopedia de l'Islam'' o en ''The Cambridge History of Islam'' i comença a publicar en el diari [[Les Provincies]], una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera el llavor del seu llibre ''Historia musulmana de Valencia i la seua regio''. Començà la critica a la visio que se tenia sobre el [[Encanye Díaz de Viver|Cid]] basat en [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]]

Colabora en ''La enciclopedia del Islam'' o en ''The Cambridge History of Islam'' i escomença a publicar en el diari valencià [[Las Provincias]], una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera la llavor del seu llibre ''Historia musulmana de Valencia y su región''. Escomençà la critica a la visio que es tenia sobre el [[Ruiz Díaz de Vivar|Cid]] basat en [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]]

Falli als noranta i tres anys ([[1973]]), els seus archius foren donats al seu colaborador [[Antoni Ubieto Arteta]] i part de la seua biblioteca a la [[Universitat de Valencia]]. A partir de [[1976]] la professora Cabanes Pecourt començà a actualisar el seu llibre ''Documents de Jaume I d'Arago''.

Faltà als noranta i tres anys ([[1973]]), els seus archius foren donats al seu colaborador [[Antonio Ubieto Arteta]] i part de la seua biblioteca a l'[[Universitat de Valencia]]. A partir de [[1976]] la professora [[Ampar Cabanes Pecourt]] escomençà a actualisar el seu llibre ''Documentos de Jaime I de Aragón''.

== Obra ==

== Obra ==