78 978
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Ambrosio Huici Miranda naixque en [[1880]] en Huarte ([[Navarra]]) i faltà el [[9 de novembre]] de [[1973]] en [[Valencia]] ({{edat|20|4|1880|9|11|1973}}).
Ambrosio Huici Miranda naixque en [[1880]] en Huarte ([[Navarra]]) i faltà el [[9 de novembre]] de [[1973]] en [[Valencia]] ({{edat|20|4|1880|9|11|1973}}).
== Biografia ==
En [[1897]] ingresà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despres de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref>
Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despres treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.
En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]].
En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref>
Poc despres aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un mètodo per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que a editar despres (vore bibliografia).
En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref>
Durant la [[segona república espanyola|segona república]] es simpatisant de [[Izquierda Republicana]], lo que li portarà problemes a l'acabar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], donat que sera condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en [[1941]].
No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels [[Anys 1940|quaranta]] comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la [[batalla de Zalaca]], inicia la seua amistat en [[Évariste Lévi-Provençal|Lévi-Provençal]]. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts null per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.
Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en [[1952]]. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la ''Colección de Cronicas Null de la Reconquista'', seguix en el seu estudi sobre la [[batalla del Salat]], que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra ''Les grans batalles de la Reconquista durant les invasions africanes'' ([[1956]]) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de [[batalla de Zalaca|Zalaca]], [[Batalla d'Uclés (1108)|Uclés]], [[batalla d'Alarcos|Alarcos]], [[batalla de Les Navas de Tolosa|Navas de Tolosa]] i el lloc de [[Aledo]], mes alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de [[Tarifa (Cadis)|Tarifa]] i la [[batalla del Salat]].Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les null en relacio a eixes batalles. El mateix any comença a publicar la seua gran obra ''Historia politica de l'Imperi Almohade''
Colabora en ''L'enciclopedia de l'Islam'' o en ''The Cambridge History of Islam'' i comença a publicar en el diari [[Les Provincies]], una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera el llavor del seu llibre ''Historia musulmana de Valencia i la seua regio''. Començà la critica a la visio que se tenia sobre el [[Encanye Díaz de Viver|Cid]] basat en [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]]
Falli als noranta i tres anys ([[1973]]), els seus archius foren donats al seu colaborador [[Antoni Ubieto Arteta]] i part de la seua biblioteca a la [[Universitat de Valencia]]. A partir de [[1976]] la professora Cabanes Pecourt començà a actualisar el seu llibre ''Documents de Jaume I d'Arago''.
== Obra ==
== Obra ==