Canvis

La '''República de Namíbia''' és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsvana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].

La '''República de Namíbia''' és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[anys 1960|década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsvana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].

Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.

Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.

A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>

A principis del [[sigle XIX]] se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>

Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].

Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].

En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.

En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan van esclatar les guerres tribals en la década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan van esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

En [[1840]] van arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió després de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] van declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.

En [[1840]] varen arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió després de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.

[[Image:250px-Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]

[[Image:250px-Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es van dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es van crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es van dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

Després de molts anys de [[guerra]] i davall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]

Després de molts anys de [[guerra]] i davall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]

== Govern i política ==

== Govern i política ==

El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral després de l'independència ha sigut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des del 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).

El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral després de l'independència ha sigut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des de l'any [[1989]] i que en [[2004]] va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).

El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.

El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.

El principal soci de Namíbia és la [[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].

El principal soci de Namíbia és la [[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].

Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans quantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[plata]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.  

Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans quantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[argent]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.  

[[Image:Namibia-demography.png|thumb|Evolució de la població entre 1961 i 2003.]]

[[Image:Namibia-demography.png|thumb|Evolució de la població entre 1961 i 2003.]]

== Deports ==

== Deports ==

El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en el [[1999]], [[2003]] i [[2007]].  També el país s'eixercità en el [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].

El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en l'any [[1999]], [[2003]] i [[2007]].  També el país s'eixercità en l'any [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].

ATLETES DE BEIJING 2008:

ATLETES DE BEIJING 2008:

Gaby Diana Ahrens  Shooting,  

Gaby Diana Ahrens  Shooting,  

{{Traduït de|es|Namibia}}

{{Traduït de|es|Namibia}}

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]