Canvis

La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國 i en [[pinyin]] Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'[[Àsia]], el més poblat del [[Terra|mon]] en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de [[Rússia]], [[Canadà]] i els [[Estats Units]].

La '''República Popular de China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement la '''China''', és l'estat més extens de l'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].

Poc a poc el país s'ha anat convertint en una [[superpotència]] mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys.  

Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara el [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=²}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, el [[Kazahstan]], el [[Kirguizistan]] i el [[Tayikistan]]; a l'oest, l'[[Afganistan]], el [[Pakistan]] i l'[[Índia]]; al sud-oest, el [[Nepal]], el [[Butan]] i atre cop l'Índia; al sud, [[Myanmar]], [[Laos]] i el [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa la China de [[Corea del Sud]], i la [[mar de China Oriental]] la separa del [[Japó]]; al sud-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

China és, junt en [[Rússia]], el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: [[Afganistan]], [[Bután]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Kazajistan]], [[Kirguizistan]], [[Laos]], [[Mongòlia]], [[Nepal]], [[Corea del Nort]], [[Pakistan]], [[Rússia]], [[Tayikistan]] i [[Vietnam]].

Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], totes dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de China.

Les ciutats més importants són [[Pequín]], [[Shanghái]] i [[Hong Kong]].

 

La República Popular de China disputa, des de la fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes propenques, després de la seua derrota en el 1949, reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre la China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme ''la [[Chin Continental]]'', s'utilisa en freqüència per designar les àrees sota el control del PCCh, pero sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de la China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".

 

 

 

La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]].

== Geografia física ==

== Geografia física ==

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].

Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gassos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].

Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].

 

 

 

 

 

 

 

 

 

{{Països d'Àsia}}

{{Països d'Àsia}}