Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國 i en [[pinyin]] Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'[[Àsia]], el més poblat del mon en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de [[Rússia]], [[Canadà]] i els [[Estats Units]]. | + | La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國 i en [[pinyin]] Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'[[Àsia]], el més poblat del [[Terra|mon]] en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de [[Rússia]], [[Canadà]] i els [[Estats Units]]. |
| | | |
| Poc a poc el país s'ha anat convertint en una [[superpotència]] mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys. | | Poc a poc el país s'ha anat convertint en una [[superpotència]] mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys. |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| China és, junt en [[Rússia]], el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: [[Afganistan]], [[Bután]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Kazajistan]], [[Kirguizistan]], [[Laos]], [[Mongòlia]], [[Nepal]], [[Corea del Nort]], [[Pakistan]], [[Rússia]], [[Tayikistan]] i [[Vietnam]]. | | China és, junt en [[Rússia]], el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: [[Afganistan]], [[Bután]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Kazajistan]], [[Kirguizistan]], [[Laos]], [[Mongòlia]], [[Nepal]], [[Corea del Nort]], [[Pakistan]], [[Rússia]], [[Tayikistan]] i [[Vietnam]]. |
| | | |
− | Les ciutats més importants son [[Pequín]], [[Shanghái]] i [[Hong Kong]]. | + | Les ciutats més importants són [[Pequín]], [[Shanghái]] i [[Hong Kong]]. |
| | | |
| == Geografia física == | | == Geografia física == |
| {{AP|Geografia de la China}} | | {{AP|Geografia de la China}} |
− | La República Popular de la China és el segon país més extens de l'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre la China i l'[[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. La China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], l'[[Índia]], el [[Bhutan]], el [[Nepal]], el [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), l'[[Afganistan]], el [[Taykistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. | + | La República Popular de China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. |
− | [[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de la China]] | + | [[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]] |
− | Atesa la seua extensió territorial la China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, al llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sud de la China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. | + | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. |
| | | |
− | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el munt [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestes que afecten el nordest chinenc, i fins i tot [[Corea]] i el [[Japó]]. | + | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]]. |
| | | |
− | Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el mig ambient a la China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic sovint a costa de l'ambient. A més, encara que la China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació a les seues emissions de carbó. Atesa la seua ràpida industrialisació, la China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. | + | Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gassos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. |
| | | |
| {{Països d'Àsia}} | | {{Països d'Àsia}} |