Canvis

{{atres usos}}

{{atres usos}}

El '''port''' es, per extensio, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informacio o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a veta dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenidor]]es; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port pesquero|pesqueros]]; al deposit de fustes de recree ([[ports deportius]]) u atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc.

El '''port''' és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a veta dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenedor]]es; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port pesquero|pesqueros]]; al deposit de fustes de recree ([[ports deportius]]) u atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc.

== Classificacio zonal del port ==

== Classificació zonal del port ==

Des de el punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicacio. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:

Des de el punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:

#La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituides fonamentalment pels dics; les obres d'acces que faciliten l'acces del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilidad, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la señalización ([[radar]], [[far]]s, [[balisa]]s, [[radiofaro]]s, [[boya]]s, etcetera), els [[dic]]s d'encauzamiento, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa]]s; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funcio de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darsena]]s que constituixen la superficie d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operacio dels barcos (de maror o de flotacio, segons estiguen o no someses a l'accio de les marores).

#La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilidad, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la señalizació ([[radar]], [[far]]s, [[balisa]]s, [[radiofaro]]s, [[boya]]s, etcetera), els [[dic]]s d'encauzament, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa]]s; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darsena]]s que constituixen la superficie d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de maror o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marores).

#La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superficie d'operacio terrestre constituida pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademes de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els deposits que ademes d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulacio dels decorriments maritim-terrestres.

#La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superficie d'operació terrestre constituïda pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els deposits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.

#La <u>zona d'evacuacio</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'acces al port des de la xarcia de carreteres general, les de circumvalacio o repartixc i les de penetracio a la zona d'operacio terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.

 

#La <u>zona d'evacuació</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xarcia de carreteres general, les de circumvalacio o repartixc i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.

#Ocasionalmente pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries basiques</u>: [[siderurgia]]s, [[Astillero naval|astilleros]], [[petroquímica]]s, [[refineria]]s, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'industria petroquímica.

#Ocasionalmente pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries basiques</u>: [[siderurgia]]s, [[Astillero naval|astilleros]], [[petroquímica]]s, [[refineria]]s, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'industria petroquímica.

== Servicis prestats ==

== Servicis prestats ==

[[Archiu:Puerto de San Antonio.jpg|thumb||Sant Antoni, principal port exportador de [[Chile]].<ref name="principalespuertos">{{cita web|url = http://www.iadb.org/intal/intalcdi/PE/2008/01721.pdf|título=Evaluación dels principals ports d'America del Sur|fechaacceso=23 d'abril de 2011}}</ref>]]

[[Archiu:Puerto de San Antonio.jpg|thumb||Sant Antoni, principal port exportador de [[Chile]].<ref name="principalespuertos">{{cita web|url = http://www.iadb.org/intal/intalcdi/PE/2008/01721.pdf|título=Evaluación dels principals ports d'America del Sur|fechaacceso=23 d'abril de 2011}}</ref>]]

El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funcio de l'ambit al que van destinats.

El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funció de l'àmbit al que van destinats.

;Servicis al barco

;Servicis al barco

[[Archiu:Malecon_de_veracruz_de_noche.jpg|thumb|Maleco de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mexic|port]] maritim comercial mes important de [[Mexic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]]

[[Archiu:Malecon_de_veracruz_de_noche.jpg|thumb|Maleco de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mexic|port]] maritim comercial més important de [[Mexic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]]

Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicaje]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma angles|angles]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.

Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicaje]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma angles|angles]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.

;Servicis al transport terrestre

;Servicis al transport terrestre

Els ''servicis al transport terrestre'' son els de representacio, activitats de transbort i manipulacio de mercaderies.

Els ''servicis al transport terrestre'' son els de representació, activitats de transbort i manipulació de mercaderies.

;Atres servicis

;Atres servicis

Per a terminar, l'apartat de ''servicis varis'', entre els que se troben els [[Contracte de segur|segurs]], els [[banc|bancaris]], els mercantils, els de comunicacio, etc.

Per a terminar, l'apartat de ''servicis varis'', entre els que se troben els [[Contracte de segur|segurs]], els [[banc|bancaris]], els mercantils, els de comunicació, etc.

== Tipos especials de port ==

== Tipos especials de port ==

[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]]

[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]]

{{AP|Port deportiu}}

{{AP|Port deportiu}}

Els ports deportius son aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies mes o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|atarassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.

Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|atarassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.

{{AP|Astillero naval}}

{{AP|Astillero naval}}

Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construccio o reparacio de bucs son els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Suelen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.

Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.

[[Archiu:Puerto de Isla Cristina.JPG|thumb|[[Port d'Illa Cristina|Port]] pesquero de [[Illa Cristina]], en el suroest de [[Espanya]].]]

[[Archiu:Puerto de Isla Cristina.JPG|thumb|[[Port d'Illa Cristina|Port]] pesquero de [[Illa Cristina]], en el suroest de [[Espanya]].]]

{{AP|Peixca comercial}}

{{AP|Peixca comercial}}

== Museus ==

== Museus ==

Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representacio internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el [[museu Naval de Madrit]] u atres que per la seua tradicio secular mereixen mencio com les [[Atarassanes Reals de Barcelona]] o el [[Museu Maritim Nacional]] de [[Distrit de Greenwich (Londres)|Greenwich]].

Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representació internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el [[museu Naval de Madrit]] u atres que per la seua tradició secular mereixen menció com les [[Atarassanes Reals de Barcelona]] o el [[Museu Maritim Nacional]] de [[Distrit de Greenwich (Londres)|Greenwich]].

== Vore tambe ==

== Vore tambe ==