6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «300px|right|thumb |Grans personatges grecs:<br> Primer rengle: [[Homer {{·}} Leònides I {{·}} Pericles {{·}} Heròdot ...».
[[Image:Greeks25-3.svg|300px|right|thumb |Grans personatges grecs:<br>
Primer rengle: [[Homer]] {{·}} [[Leònides I]] {{·}} [[Pericles]] {{·}} [[Heròdot]] {{·}} [[Hipòcrates]] <br/> Segon rengle: [[Sòcrates]] {{·}} [[Plató]] {{·}} [[Aristòtil]] {{·}} [[Alexandre Magne]] {{·}} [[Arquímedes]]<br/>Tercer rengle: [[Hipàtia]] {{·}} [[Basili II de Bizanci]] {{·}} [[Aleix I Comnè]] {{·}} [[Georgios Gemistos Plethon]] {{·}} [[El Greco]]<br/>Quart rengle: [[Rigas Feraios]] {{·}} [[Theodoros Kolokotronis]] {{·}} [[Laskarina Bouboulina]] {{·}} [[Georgios Karaiskakis]] {{·}} [[Ioannis Kapodistrias]]{{·}}<br/>Cinquè rengle: [[Elefthèrios Venizelos]] {{·}} [[Konstantinos Kavafis]] {{·}} [[Georgios Papanikolaou]] {{·}} [[Arquebisbe Makàrios]] {{·}} [[Pyrros Dimas]]]]
Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.
A l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establet colònies i comunitats gregues al llarc de la història a molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega al [[Mediterràneu]] oriental fins al 1453. Sota l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat al [[Mediterràneu]] oriental.
Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada a l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir del 1822 com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sud d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sud d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]).
== Enllaços externs ==
; Diàspora:
* [http://en.sae.gr/?id=12377 Consell mundial helènic] {{en}} {{ru}} {{el}}
; Religió:
* [http://www.ec-patr.org/ Patriarcat Ecumènic de Costantinoble] {{en}} {{el}}
* [http://www.ecclesia.gr/ Església Ortodoxa Grega] {{en}} {{el}}
[[Categoria:Grups humans d'Europa]]
Primer rengle: [[Homer]] {{·}} [[Leònides I]] {{·}} [[Pericles]] {{·}} [[Heròdot]] {{·}} [[Hipòcrates]] <br/> Segon rengle: [[Sòcrates]] {{·}} [[Plató]] {{·}} [[Aristòtil]] {{·}} [[Alexandre Magne]] {{·}} [[Arquímedes]]<br/>Tercer rengle: [[Hipàtia]] {{·}} [[Basili II de Bizanci]] {{·}} [[Aleix I Comnè]] {{·}} [[Georgios Gemistos Plethon]] {{·}} [[El Greco]]<br/>Quart rengle: [[Rigas Feraios]] {{·}} [[Theodoros Kolokotronis]] {{·}} [[Laskarina Bouboulina]] {{·}} [[Georgios Karaiskakis]] {{·}} [[Ioannis Kapodistrias]]{{·}}<br/>Cinquè rengle: [[Elefthèrios Venizelos]] {{·}} [[Konstantinos Kavafis]] {{·}} [[Georgios Papanikolaou]] {{·}} [[Arquebisbe Makàrios]] {{·}} [[Pyrros Dimas]]]]
Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.
A l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establet colònies i comunitats gregues al llarc de la història a molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega al [[Mediterràneu]] oriental fins al 1453. Sota l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat al [[Mediterràneu]] oriental.
Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada a l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir del 1822 com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sud d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sud d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]).
== Enllaços externs ==
; Diàspora:
* [http://en.sae.gr/?id=12377 Consell mundial helènic] {{en}} {{ru}} {{el}}
; Religió:
* [http://www.ec-patr.org/ Patriarcat Ecumènic de Costantinoble] {{en}} {{el}}
* [http://www.ecclesia.gr/ Església Ortodoxa Grega] {{en}} {{el}}
[[Categoria:Grups humans d'Europa]]