Canvis

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|<center>Sur del Peloponeso (Grécia)</center>]]

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|<center>Sur del Peloponeso (Grécia)</center>]]

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició comformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] després el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circunvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] després el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

Després la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Després la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenses per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenques per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

=== Les Reformes de Nabis ===

=== Les Reformes de Nabis ===

[[Image:Nabiscoin.jpg|thumb|right|300px|Diners als que apareix Nabia]]

[[Image:Nabiscoin.jpg|thumb|right|300px|Diners als que apareix Nabia]]

En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Després, Apia i Nabis donaren un colp financer al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistrïbuida als hilotas liberts leals a Nabis. Una vegada que va incrementar al seu territori riquea a través d'eixe método Nabis començà la construcció del [[port de Gitión]] per a convertir-lo en un gran arsenal naval i fortificà la ciutat de Esparta. També va permetre als seus aliats cretencs mantindre bases navals en territori espartà, des de les quals cometien actes de pirateria. El creiximent de la seua força naval va permetre inclús als més pobre participar com remers de les seues naus i aixina tindre un ofici lucratiu. Pero la extensió de la capacitat naval del port de Gitión en eixes circumstàncies desagradava als llimítrofes estats del [[mar Egeo]], aixina com la pròpia República romana.

En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Després, Apia i Nabis donaren un colp financer al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistrïbuida als hilotas liberts leals a Nabis. Una vegada que va incrementar al seu territori riquea a través d'eixe mètodo Nabis començà la construcció del [[port de Gitión]] per a convertir-lo en un gran arsenal naval i fortificà la ciutat de Esparta. També va permetre als seus aliats cretencs mantindre bases navals en territori espartà, des de les quals cometien actes de pirateria. El creiximent de la seua força naval va permetre inclús als més pobre participar com remers de les seues naus i aixina tindre un ofici lucratiu. Pero la extensió de la capacitat naval del port de Gitión en eixes circumstàncies desagradava als llimítrofes estats del [[mar Egeo]], aixina com la pròpia República romana.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]

No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana. En esta acció Nabis eliminà un pilar ideològic central del vell sistema social de [[Esparta]] i la principal raó esgrimida contra la expansió espartana cara a les demés polis. Fins eixe moment, la principal preocupació d'Esparta havia segut previndre la rebelió hilota i eixa necessitat llimitava qualsevol aventura expansionista; la acció de Nabis acabà en este problema d'un solo colp. Els seus hilotas libertos varen rebre terres de la seua part i es casaren en les esposes dels ciutadans espartans exiliats o en les viudes dels membres adinerats de la èlit espartana que havien segut assessinats per órdens de Nabis.

No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en l'història espartana. En esta acció Nabis eliminà un pilar ideològic central del vell sistema social de [[Esparta]] i la principal raó esgrimida contra la expansió espartana cara a les demés polis. Fins eixe moment, la principal preocupació d'Esparta havia segut previndre la rebelió hilota i eixa necessitat llimitava qualsevol aventura expansionista; la acció de Nabis acabà en este problema d'un solo colp. Els seus hilotas lliberts varen rebre terres de la seua part i es casaren en les esposes dels ciutadans espartans exiliats o en les viudes dels membres adinerats de la èlit espartana que havien segut assessinats per órdens de Nabis.

== Planificació ==

== Planificació ==

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grécia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grécia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grécia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

 

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retiraren de volta a la ciutat.

Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retiraren de volta a la ciutat.

Flaminino traslladà el seu el seu campament al puesto a on s'havia produït la escaramussa i esperà durant un dia sancer a que els espartans li atacaren. Al no ocórrer ningun atac, cridà a un consell de guerra per a discutir si deuria o no escomençar el sege. Tots els líders grecs excepte Aristaenos es pronunciaren a favor d'atacar al ciutat, pues capturar Argos era el primer objectiu que se plantejaren al anar a la guerra. Aristaenos, en canvi, va sugerir atacar directament Esparta i Laconia. Flaminino es mostrà d'acort en Aristaenos i aliats per a les seues tropes. Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esarta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans. Els aliats s'enteraren de que, ademés, varies flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.

Flaminino traslladà el seu el seu campament al puesto a on s'havia produït la escaramussa i esperà durant un dia sancer a que els espartans li atacaren. Al no ocórrer ningun atac, cridà a un consell de guerra per a discutir si deuria o no escomençar el sege. Tots els líders grecs excepte Aristaenos es pronunciaren a favor d'atacar al ciutat, pues capturar Argos era el primer objectiu que se plantejaren al anar a la guerra. Aristaenos, en canvi, va sugerir atacar directament Esparta i Laconia. Flaminino es mostrà d'acort en Aristaenos i aliats per a les seues tropes. Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esparta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans. Els aliats s'enteraren de que, ademés, varies flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.

[[Categoria: Antiga Grècia]]

[[Categoria: Antiga Grècia]]