Canvis

{{atres uss|Cuba (desambiguación)}}

{{atres usos|Cuba (desambiguació)}}

{{Ficha de païs|nom_oficial = Republica de Cuba

{{Ficha de país|nom_oficial = Republica de Cuba

|nombrecomún = Cuba

|nombrecomún = Cuba

|de =

|de =

|image_mapa = CUB orthographic.svg

|image_mapa = CUB orthographic.svg

|himne_nacional = ''La Bayamesa'', cridat ''[[Himne de Bayamo]]''

|himne_nacional = ''La Bayamesa'', cridat ''[[Himne de Bayamo]]''

|archivo_himno_nacional = United States Navy Band - La Bayamesa.ogg

|archiu_himne_nacional = United States Navy Band - La Bayamesa.ogg

|capital = [[L'Havana]][[Archiu:Escut de l'Havana.svg|right|20px]]

|capital = [[L'Havana]][[Archiu:Escut de l'Havana.svg|right|20px]]

|capitalpoblación = 2 201 610 hab ([[2002]])

|capitalpoblación = 2 201 610 hab ([[2002]])

Posseix una hidrografia en la cuál el cabal i extensio de [[chapull]] se troba regida per les pluges. Les mateixes constituixen factors determinants proveïdors d'aigua.  

Posseix una hidrografia en la cuál el cabal i extensio de [[chapull]] se troba regida per les pluges. Les mateixes constituixen factors determinants proveïdors d'aigua.  

Entre els rius de Cuba sobreixen el mes cabalos: [[Riu Toa|Toa]] i el mes llarc: [[Riu Caut|Caut]], estos se troben en la regio oriental.[[Archiu:Cascat en rio Braç de Bou.jpg|thumb|left|300px|Cascada en riu Braç de Bou. Serra Mestra]] [[Archiu:Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.JPG|thumb|250px|Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.]]

Entre els rius de Cuba sobreixen el mes cabalos: [[Riu Toa|Toa]] i el mes llarc: [[Riu Caut|Caut]], estos se troben en la regio oriental.[[Archiu:Cascada en rio Brazo de Buey.jpg|thumb|left|300px|Cascada en riu Braç de Bou. Serra Mestra]] [[Archiu:Aliviadero del embalse de Buey Arriba.JPG|thumb|250px|Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.]]

En esta regio durant el [[2004]] se produi una dispar distribucio de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademes encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influit en la pluja i ultimament han anat aumentant.

En esta regio durant el [[2004]] se produi una dispar distribucio de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademes encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influit en la pluja i ultimament han anat aumentant.

En quant a l'economia se reorganisà l'administracio en la creacio de la Real Intendencia General d'Eixercit i Facenda; la supressio dels privilegis de la Real Companyia de L'Havana i la permissibilitat del lliure comerç en estrangers; la promulgacio per la Corona de la nova llei aranzelaria; la liquidacio del monopoli de [[Cadis]] en l'apertura al comerç de l'illa d'atres ports espanyols, l'eixecucio de plans de desenroll urba i el reajuste de tot el sistema d'imposts en l'objectiu de que, a curt determini, cobrise els gasts administratius de l'illa.

En quant a l'economia se reorganisà l'administracio en la creacio de la Real Intendencia General d'Eixercit i Facenda; la supressio dels privilegis de la Real Companyia de L'Havana i la permissibilitat del lliure comerç en estrangers; la promulgacio per la Corona de la nova llei aranzelaria; la liquidacio del monopoli de [[Cadis]] en l'apertura al comerç de l'illa d'atres ports espanyols, l'eixecucio de plans de desenroll urba i el reajuste de tot el sistema d'imposts en l'objectiu de que, a curt determini, cobrise els gasts administratius de l'illa.

[[Archiu:Palau Cap Gen2.jpg|250px|thumb|Salo dels Espills, en el [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]], seu del poder colonial.]]

[[Archiu:Palacio Cap Gen2.jpg|250px|thumb|Salo dels Espills, en el [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]], seu del poder colonial.]]

Baix Ricla i els seus successor el Marques de la Torre, L'Havana incrementà la pavimentación i inicià l'allumenat dels carrers, dispongue mides sanitaries, i inicià la construccio del primer passeig habanero, l'Alameda de Paula; del primer teatre, El Principal; i del [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]]. Se portà a veta el primer cens poblacional de 1774 i s'inicià el traçat urbanistic de la ciutat, mediant el qual se prohibió les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus.

Baix Ricla i els seus successor el Marques de la Torre, L'Havana incrementà la pavimentación i inicià l'allumenat dels carrers, dispongue mides sanitaries, i inicià la construccio del primer passeig habanero, l'Alameda de Paula; del primer teatre, El Principal; i del [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]]. Se portà a veta el primer cens poblacional de 1774 i s'inicià el traçat urbanistic de la ciutat, mediant el qual se prohibió les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus.

==== La Guerra dels Deu Anys ====

==== La Guerra dels Deu Anys ====

{{AP|Guerra dels Deu Anys}}

{{AP|Guerra dels Deu Anys}}

[[Archiu:Independencia de Cuba, revista la prima, 1873..jpg|240px|thumb|Independencia de Cuba representada per la revista [[La Prima (publicacio)|La Prima]] en 1873.]]

[[Archiu:Independencia de Cuba, revista la flaca, 1873..jpg|240px|thumb|Independencia de Cuba representada per la revista [[La Prima (publicacio)|La Prima]] en 1873.]]

El [[10 d'octubre]] de [[1868]] en l'Ingeni "[[La Demajagua]]", que li pertanyía el facendat [[Carles Manuel de Céspedes]], en la Regio de [[Manzanillo (Cuba)|Manzanillo]], llibera als seus esclaus i sense impondre'ls res els invita a iniciar la lluita contra el colonialismo espanyol que s'imponia en Cuba. Aixina s'iniciava el periodo revolucionari de les lluites per l'independencia de Cuba que no triumfaria fins el [[20 de maig]] de [[1902]]. En este alçament se traça Céspedes un programa de lluita a on expressa les causes i els objectius de l'inici de la Guerra coneguda com el [[Manifest del 10 d'octubre]].  

El [[10 d'octubre]] de [[1868]] en l'Ingeni "[[La Demajagua]]", que li pertanyía el facendat [[Carles Manuel de Céspedes]], en la Regio de [[Manzanillo (Cuba)|Manzanillo]], llibera als seus esclaus i sense impondre'ls res els invita a iniciar la lluita contra el colonialismo espanyol que s'imponia en Cuba. Aixina s'iniciava el periodo revolucionari de les lluites per l'independencia de Cuba que no triumfaria fins el [[20 de maig]] de [[1902]]. En este alçament se traça Céspedes un programa de lluita a on expressa les causes i els objectius de l'inici de la Guerra coneguda com el [[Manifest del 10 d'octubre]].  

==== Segle XXI ====

==== Segle XXI ====

[[Archiu:Tribuna Josep Martí.jpg|thumb|200px|Mont de les Banderes, monument instalat en la Tribuna Antiimperialista front a l'Oficina d'Interesses dels Estats Units en L'Havana, que recorda a les mes de cinc mil victimes del terrorisme contra Cuba.]]

[[Archiu:Tribuna José Martí.jpg|thumb|200px|Mont de les Banderes, monument instalat en la Tribuna Antiimperialista front a l'Oficina d'Interesses dels Estats Units en L'Havana, que recorda a les mes de cinc mil victimes del terrorisme contra Cuba.]]

A partir de l'aplegada de [[Hugo Chávez]] al poder en Veneçola s'establix una ''aliança estrategica'' entre els dos països en els sectors economic i politic, que mes tart desencadenaria el naiximent del [[ALBA]], organisme que ha causat un major desagarre de l'economia nacional.

A partir de l'aplegada de [[Hugo Chávez]] al poder en Veneçola s'establix una ''aliança estrategica'' entre els dos països en els sectors economic i politic, que mes tart desencadenaria el naiximent del [[ALBA]], organisme que ha causat un major desagarre de l'economia nacional.

Cuba expandix la seua influencia a països del mon sancer enviant medics, medicines i professionals de tot tipo. El pla d'alfabetización cuba [[Yo sí puc]] s'aplica en varis països d'America Llatina. A arraïl de la catastrofa provocada pel [[Huraca Katrina]] en el 2005, Cuba oferi enviar una brigada de medics internacionalistes a les zones danyades dels Estats Units, oferta que fon rebujada pel govern estadounidenc per considerar-la "innecessaria i oportuniste". Cuba mante relacions comercials fonamentalment en [[Espanya]], [[Canada]], [[Italia]], [[Chinenca]], [[Russia]] i [[Veneçola]]. Pertanye al [[ALBA]], lo que la convertix en socia comercial, cooperativa i solidaria de [[Bolivia]], [[Veneçola]], [[Equador]], [[Nicaragua]], [[Dominica]], [[Sant Vicent i Les Granadines]] i [[Fondaries]].

Cuba expandix la seua influencia a països del mon sancer enviant medics, medicines i professionals de tot tipo. El pla d'alfabetización cuba [[Yo sí puc]] s'aplica en varis països d'America Llatina. A arraïl de la catastrofa provocada pel [[Huraca Katrina]] en el 2005, Cuba oferi enviar una brigada de medics internacionalistes a les zones danyades dels Estats Units, oferta que fon rebujada pel govern estadounidenc per considerar-la "innecessaria i oportuniste". Cuba mante relacions comercials fonamentalment en [[Espanya]], [[Canada]], [[Italia]], [[Chinenca]], [[Russia]] i [[Veneçola]]. Pertanye al [[ALBA]], lo que la convertix en socia comercial, cooperativa i solidaria de [[Bolivia]], [[Veneçola]], [[Equador]], [[Nicaragua]], [[Dominica]], [[Sant Vicent i Les Granadines]] i [[Fondaries]].

[[Archiu:Memorial de Josep Martí - Plaça de la Revolucio.jpg|thumb|200px|Monument<!--en angles "memórial"--> a Josep Martí, en la Plaça de la Revolucio.]]

[[Archiu:Memorial de José Martí - Plaza de la Revolución.jpg|thumb|200px|Monument<!--en angles "memórial"--> a Josep Martí, en la Plaça de la Revolucio.]]

En [[2006]] [[Fidel Castre]] cedi la presidencia (de forma provisional degut al seu estat de salut) al seu germa i per llavors vicepresidente [[Raúl Castre]]. A començaments de [[2008]] Raúl fon finalment elegit pel parlament com nou president, despres de la renuncia definitiva de Fidel. Aço fon vist per alguns sectors com un traspas de poder hereditari i antidemocrático, a pesar de que se compliren les regles que establix la Constitucio. No obstant atres estan esperançats per la cridada "transformacio socialista" promoguda per Raúl Castre, a on s'iniciaren una serie de reformes encara molt incipients per a ''democratisar'' la vida en l'illa. Aço ha inclos el recomençament del dialec politic en l'Unio Europea i les esperances d'atre en el nou president estadounidenc [[Barack Obama]], que ha promes un dialec "sense precondiciones en els enemics d'Estats Units", per supost Cuba inclosa.

En [[2006]] [[Fidel Castre]] cedi la presidencia (de forma provisional degut al seu estat de salut) al seu germa i per llavors vicepresidente [[Raúl Castre]]. A començaments de [[2008]] Raúl fon finalment elegit pel parlament com nou president, despres de la renuncia definitiva de Fidel. Aço fon vist per alguns sectors com un traspas de poder hereditari i antidemocrático, a pesar de que se compliren les regles que establix la Constitucio. No obstant atres estan esperançats per la cridada "transformacio socialista" promoguda per Raúl Castre, a on s'iniciaren una serie de reformes encara molt incipients per a ''democratisar'' la vida en l'illa. Aço ha inclos el recomençament del dialec politic en l'Unio Europea i les esperances d'atre en el nou president estadounidenc [[Barack Obama]], que ha promes un dialec "sense precondiciones en els enemics d'Estats Units", per supost Cuba inclosa.

En 2008 Cuba entra oficialment al [[Grup de Riu]], lo que posa punt final a l'aïllament de l'illa caribeña del restant del continent. En març de 2009, Costa Rica anuncià el restabliment de relacions diplomatiques en L'Havana; despres del triumfo de Mauricio Funes, candidat elegit en comicis electorals en El Salvador, se donà a coneixer com part del seu programa el restabliment de les relacions en el govern de L'Havana, d'esta manera Cuba conte en l'espales de tots els països de l'area, i aislando la politica unilateral del govern estadounidenc.

En 2008 Cuba entra oficialment al [[Grup de Riu]], lo que posa punt final a l'aïllament de l'illa caribeña del restant del continent. En març de 2009, Costa Rica anuncià el restabliment de relacions diplomatiques en L'Havana; despres del triumfo de Mauricio Funes, candidat elegit en comicis electorals en El Salvador, se donà a coneixer com part del seu programa el restabliment de les relacions en el govern de L'Havana, d'esta manera Cuba conte en l'espales de tots els països de l'area, i aislando la politica unilateral del govern estadounidenc.

[[Archiu:Cristina Fernández and Raúl Castre.jpg|thumb|200px|La presidenta de [[Argentina]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], i el mandatari cuba [[Raúl Castre]] despres de la visita efectuada per la primera en giner de 2009.]]

[[Archiu:Cristina Fernández and Raúl Castro.jpg|thumb|200px|La presidenta de [[Argentina]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], i el mandatari cuba [[Raúl Castre]] despres de la visita efectuada per la primera en giner de 2009.]]

En el dia d'apertura de la [[V Capdamunt de les Américas]], celebrada en [[Port Espanya]], el president estadounidenc [[Barack Obama]], en mig de pressions dels seus pars latinoamericanos, encapçalats pel brasiler ¨[[Lula]]¨, reconeixque que l'embargament economic a Cuba ha segut un fracas a lo llarc dels 47 anys que s'ha aplicat i que està preparat per a que la seua administracio junta en el govern cuba s'involucren en una ampla gama d'assunts en els que inclogue drets humans, llibertat d'expressio, reformes democratiques, drogues i assunts economics. Aço despres de que dies abans alçara algunes restriccions a ciutadans d'EU en familiars en Cuba, com la de viajar a l'illa o la remesa de remeses i oferi "buscar un nou començament en Cuba". El dialec escomençà en el sí de Cuba a una proposta feta per Obama, per a escomençar les conversacions en respecte a la migracio illegal i el trafic de drogues.

En el dia d'apertura de la [[V Capdamunt de les Américas]], celebrada en [[Port Espanya]], el president estadounidenc [[Barack Obama]], en mig de pressions dels seus pars latinoamericanos, encapçalats pel brasiler ¨[[Lula]]¨, reconeixque que l'embargament economic a Cuba ha segut un fracas a lo llarc dels 47 anys que s'ha aplicat i que està preparat per a que la seua administracio junta en el govern cuba s'involucren en una ampla gama d'assunts en els que inclogue drets humans, llibertat d'expressio, reformes democratiques, drogues i assunts economics. Aço despres de que dies abans alçara algunes restriccions a ciutadans d'EU en familiars en Cuba, com la de viajar a l'illa o la remesa de remeses i oferi "buscar un nou començament en Cuba". El dialec escomençà en el sí de Cuba a una proposta feta per Obama, per a escomençar les conversacions en respecte a la migracio illegal i el trafic de drogues.

{{AP|Forces Armades Revolucionaries de Cuba}}

{{AP|Forces Armades Revolucionaries de Cuba}}

[[Archiu:Santiago de Cuba - Garde au Mausolée Josep Marti.JPG|thumb|200px|Membres de les [[Forces Armades Revolucionaries de Cuba]] desfilant.]]

[[Archiu:Santiago de Cuba - Garde au Mausolée José Marti.JPG|thumb|200px|Membres de les [[Forces Armades Revolucionaries de Cuba]] desfilant.]]

L'organisme encarregat de la defensa del païs son les '''Forces Armades Revolucionaries'''. Castre ha esgrimit el perill d'una agressio militar per a mantindre unes Forces Armades que son unes de les mes grans, en relacio a la poblacio total del païs, i mes preparades d'America Llatina, puix Cuba ha segut victima d'innumerables actes calificats pel seu govern com terroristes i per l'oposicio de lluita contra una dictadura, encara que lo cert es que estos actes han costat vides humanes, com fon la del turiste italia Fabi Doni Celmo. Ademes d'incontables danys materials fonamentalment en el sector del turisme.<ref>http://www.granma.cubaweb.cu/seccions/cdh61/condene/index.html</ref>

L'organisme encarregat de la defensa del païs son les '''Forces Armades Revolucionaries'''. Castre ha esgrimit el perill d'una agressio militar per a mantindre unes Forces Armades que son unes de les mes grans, en relacio a la poblacio total del païs, i mes preparades d'America Llatina, puix Cuba ha segut victima d'innumerables actes calificats pel seu govern com terroristes i per l'oposicio de lluita contra una dictadura, encara que lo cert es que estos actes han costat vides humanes, com fon la del turiste italia Fabi Doni Celmo. Ademes d'incontables danys materials fonamentalment en el sector del turisme.<ref>http://www.granma.cubaweb.cu/seccions/cdh61/condene/index.html</ref>

[[Archiu:Diplomatic missions of Cuba.PNG|thumb|250px|{{Llegenda|Xarcia|Cuba}}{{Llegenda|Blue|Embaixades cubanes}}{{Llegenda|Turquoise|Consulats-generals}}{{Llegenda|Green|Seccio d'interesses cubans}}]]

[[Archiu:Diplomatic missions of Cuba.PNG|thumb|250px|{{Llegenda|Xarcia|Cuba}}{{Llegenda|Blue|Embaixades cubanes}}{{Llegenda|Turquoise|Consulats-generals}}{{Llegenda|Green|Seccio d'interesses cubans}}]]

[[Archiu:Lula and Raul Castre.jpg|thumb|200px|El president de [[Brasil]], [[Luiz Inácio Lula dona Silva]] en visita oficial a Cuba, es rebut per [[Raúl Castre]].]]

[[Archiu:Lula and Raul Castro.jpg|thumb|200px|El president de [[Brasil]], [[Luiz Inácio Lula dona Silva]] en visita oficial a Cuba, es rebut per [[Raúl Castre]].]]

A arraïl de l'empresonament de casi un centenar d'opositors, i el fusilament de tres seqüestradors d'una llosa de passagers durant la primera mitat de l'any [[2003]] per a emigrar cap als Estats Units, la [[Unio Europea]] firmà una resolucio que redui drasticament el nivell de les relacions diplomatiques en Cuba. El govern cuba, en resposta, eliminà els contactes diplomatics en l'Unio Europea, fins que, a principis del 2005 i a proposta del govern espanyol, els reprengue.

A arraïl de l'empresonament de casi un centenar d'opositors, i el fusilament de tres seqüestradors d'una llosa de passagers durant la primera mitat de l'any [[2003]] per a emigrar cap als Estats Units, la [[Unio Europea]] firmà una resolucio que redui drasticament el nivell de les relacions diplomatiques en Cuba. El govern cuba, en resposta, eliminà els contactes diplomatics en l'Unio Europea, fins que, a principis del 2005 i a proposta del govern espanyol, els reprengue.

{{AP|Sistema Nacional de Salut (Cuba)|Ministeri de Salut Publica de Cuba}}

{{AP|Sistema Nacional de Salut (Cuba)|Ministeri de Salut Publica de Cuba}}

[[Archiu:Germans Ameijeiras.jpg|250px|thumb|Hospital Germans Ameijeiras.]]

[[Archiu:Hermanos Ameijeiras.jpg|250px|thumb|Hospital Germans Ameijeiras.]]

Tots els ciutadans cubans residents en el païs tenen dret a rebre assistencia en totes les institucions de salut, la qual es gratuïta. L'Estat garantisa el dret a rebre atencio medica de la següent forma: en la prestacio de l'assistencia medica i hospitalaria gratuïta, mediant la xarcia d'instalacions de servici medic rural, dels policlínicos, hospitals, centres profilactics i de tractament especialisat; en la prestacio d'assistencia estomatológica gratuïta; en el desenroll dels plans de divulgacio sanitaria i d'educacio per a la salut, exámenes medics periodics, vacunacio general i atres mides preventives de les malalties. En estos plans i activitats coopera tota la poblacio a través de les organisacions de masses i socials.

Tots els ciutadans cubans residents en el païs tenen dret a rebre assistencia en totes les institucions de salut, la qual es gratuïta. L'Estat garantisa el dret a rebre atencio medica de la següent forma: en la prestacio de l'assistencia medica i hospitalaria gratuïta, mediant la xarcia d'instalacions de servici medic rural, dels policlínicos, hospitals, centres profilactics i de tractament especialisat; en la prestacio d'assistencia estomatológica gratuïta; en el desenroll dels plans de divulgacio sanitaria i d'educacio per a la salut, exámenes medics periodics, vacunacio general i atres mides preventives de les malalties. En estos plans i activitats coopera tota la poblacio a través de les organisacions de masses i socials.

{{VT|Educacio en Cuba)}}

{{VT|Educacio en Cuba)}}

[[Archiu:Graduacio Pre Medique Andhy.jpg|200px|thumb|Graduacio Pre Medic Elam26.]]

[[Archiu:Graduación Pre Medico Andhy.jpg|200px|thumb|Graduacio Pre Medic Elam26.]]

A l'alcançar l'independencia els subsegüents governs promogueren l'educacio en Cuba. Encara que este sector mai gojà d'amples recursos se deu reconeixer que s'instaurà un sistema d'educacio primaria publica, gratuïta i obligatoria. Degut a aço, Cuba consegui nivells d'educacio satisfaents al ser comparat en el restant de països de l'America Llatina. Per eixemple, en l'any 1959 els nivells d'analfabetisme oscilaven entre el 8,5%,<ref>[http://granma.co.cu/alfabe40/dg1.html...I 707 000 cubans deixaren de ser analfabets.]</ref> el 23% o el 30%.{{cita requerida}}

A l'alcançar l'independencia els subsegüents governs promogueren l'educacio en Cuba. Encara que este sector mai gojà d'amples recursos se deu reconeixer que s'instaurà un sistema d'educacio primaria publica, gratuïta i obligatoria. Degut a aço, Cuba consegui nivells d'educacio satisfaents al ser comparat en el restant de països de l'America Llatina. Per eixemple, en l'any 1959 els nivells d'analfabetisme oscilaven entre el 8,5%,<ref>[http://granma.co.cu/alfabe40/dg1.html...I 707 000 cubans deixaren de ser analfabets.]</ref> el 23% o el 30%.{{cita requerida}}

=== Internet i noves tecnologies ===

=== Internet i noves tecnologies ===

[[Archiu:Internet en escola de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

[[Archiu:Internet en escuela de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera decada del [[segle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademes de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera decada del [[segle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademes de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.