Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia. | | Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia. |
| + | |
| | | |
| === Localitats limítrofes === | | === Localitats limítrofes === |
| Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes. | | Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes. |
| + | |
| | | |
| === Clima i vegetació === | | === Clima i vegetació === |
Llínea 21: |
Llínea 23: |
| El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008). | | El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008). |
| Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970. | | Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970. |
| + | |
| | | |
| === Immigració === | | === Immigració === |
| Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref> | | Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref> |
| + | |
| | | |
| === Llengua === | | === Llengua === |
| En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. | | En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. |
| + | |
| | | |
| === Atres indicadors === | | === Atres indicadors === |