Canvis

[[Image:Charlemagne.jpg|190px|right]]

[[Image:Charlemagne.jpg|190px|right]]

'''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.

'''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.

Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en roma pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.

Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.

Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].

Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].

Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".

Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".