6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''revolució científica''' a la història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, [...».
La '''revolució científica''' a la [[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mijana]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.
L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien les seues descobertes. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.
== Significat de la revolució ==
La ciència de la darrera part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".
Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No hi va haver una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.
== Noms importants ==
* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la natura és experimentant.
* [[Francis Bacon]]: Mostrà la importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència
* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escriguí “El discurs del mètodo” (1636)
* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren els estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. El 1687 publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) on descriu la llei de la gravetat.
== Notes ==
<references/>
[[Categoria:Història de la ciència]]
L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien les seues descobertes. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.
== Significat de la revolució ==
La ciència de la darrera part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".
Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No hi va haver una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.
== Noms importants ==
* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la natura és experimentant.
* [[Francis Bacon]]: Mostrà la importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència
* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escriguí “El discurs del mètodo” (1636)
* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren els estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. El 1687 publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) on descriu la llei de la gravetat.
== Notes ==
<references/>
[[Categoria:Història de la ciència]]