Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrado]]), [[Estoniana]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
| + | [[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]] |
| + | La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[Escandinàvia|península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]]. |
| | | |
− | La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i [[Estoniana]], i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: només existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut. | + | La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut. |
| | | |
− | El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic només és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.
| + | La mar Bàltica és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar. |
| | | |
− | La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars. | + | La [[salinitat]] de la mar Bàltica és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars. |
| | | |
− | La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Teca]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic. | + | La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) a la mar Bàltica. |
| | | |
| == Noms == | | == Noms == |
− | El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:
| + | Rep diferents denominacions depenent de la llengua: |
− | * ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina: | + | * ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina: |
| | | |
| :*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]). | | :*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]). |
Llínea 17: |
Llínea 18: |
| :*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà|lituà]]). | | :*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà|lituà]]). |
| :*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac|polac]]). | | :*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac|polac]]). |
− | :*''?????????? ????'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus|rus]]). | + | :*''Балтийское море'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus|rus]]). |
| | | |
− | * ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, van estar baix domini [[Suècia|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina: | + | * ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini [[Suècia|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina: |
| :*''Ostsee'' ([[idioma alemà|alemà]]). | | :*''Ostsee'' ([[idioma alemà|alemà]]). |
| :*''Østersøen'' ([[idioma danés|danés]]). | | :*''Østersøen'' ([[idioma danés|danés]]). |
Llínea 25: |
Llínea 26: |
| :*''Östersjön'' ([[idioma suec|suec]]). | | :*''Östersjön'' ([[idioma suec|suec]]). |
| | | |
− | * ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en [[Estoniana]]: | + | * ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia: |
| :*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]). | | :*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]). |
| | | |
− | == Vore també == | + | == Referències == |
− | * [[Baltia]]
| + | {{Traduït de|es|Mar_Báltico}} |
− | * [[Bàltics]]
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Baltic_Sea commons|Baltic Sea|mar Báltico]
| + | {{Commonscat|Baltic Sea}} |
− | * [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià | + | * [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.fi/en.html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià |
| * [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I] | | * [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I] |
| * [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II] | | * [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II] |
− | * [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió | + | * [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió. |
− | | |
− | {{Traduït de|es|Mar_Báltico}}
| |
| | | |
| [[Categoria:Mar Bàltic| ]] | | [[Categoria:Mar Bàltic| ]] |
Llínea 51: |
Llínea 49: |
| [[Categoria:Geografia d'Alemanya]] | | [[Categoria:Geografia d'Alemanya]] |
| [[Categoria:Geografia de Dinamarca]] | | [[Categoria:Geografia de Dinamarca]] |
| + | [[Categoria:Mars]] |