Canvis

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.

El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.

El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.

Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].

Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal també envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].

La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademes de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.

La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademes de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.

El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.

El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.

El sector financier tambe contribuix sustancialment a l'economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen tambe de la vena de sagells postals.

El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.

Andorra no es un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agricoles.

Andorra no es un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agricoles.

=== Moneda ===

=== Moneda ===

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.

Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pesetes, encara que comercialment tambe s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres menuts estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.

Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pesetes, encara que comercialment també s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres menuts estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.

== Demografia ==

== Demografia ==

=== Lliteratura ===

=== Lliteratura ===

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].

Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de el 2007, el Premi Ramon Llull.

Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de el 2007, el Premi Ramon Llull.