Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  17:31 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'formacio' a 'formació'
Llínea 192: Llínea 192:     
=== Mercàt Laboral ===
 
=== Mercàt Laboral ===
Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformacio i industries primaries. Actualment el  sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.
+
Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primaries. Actualment el  sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.
    
=== Moneda ===
 
=== Moneda ===
Llínea 200: Llínea 200:  
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
=== Poblacio ===
 
=== Poblacio ===
La poblacio estimà d'Andorra en [[2007]] era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, última data de la que se te informacio, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els últims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de [[1998]], pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituïxen la primera minoria del país.
+
La poblacio estimà d'Andorra en [[2007]] era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, última data de la que se te informació, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els últims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de [[1998]], pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituïxen la primera minoria del país.
    
En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del país. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.
 
En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del país. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.
Llínea 209: Llínea 209:     
=== Llengües ===
 
=== Llengües ===
La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.
+
La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformació demografica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.
    
Segon el estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] es la llengua materna del 49,4% de la poblacio de nacionalitat andorrana, pero soles el 29,9% de la poblacio total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] es la llengua materna mes extesa entre la poblacio del Principat. A pesar del creiximent de la poblacio de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que el espanyol es sa llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterior de la posicio de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengues que se parlen, la qual ha anat a favor del espanyol.
 
Segon el estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] es la llengua materna del 49,4% de la poblacio de nacionalitat andorrana, pero soles el 29,9% de la poblacio total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] es la llengua materna mes extesa entre la poblacio del Principat. A pesar del creiximent de la poblacio de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que el espanyol es sa llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterior de la posicio de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengues que se parlen, la qual ha anat a favor del espanyol.
124 784

edicions

Menú de navegació