Canvis

==Josep Mª de chiquet==

==Josep Mª de chiquet==

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María també se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella  

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella  

==Servici militar==

==Servici militar==

Despres de tot aixo l’enviaren de Vicari a la [[Serra Engarceran]], poble de les comarques centrals castelloneres, estant alli te que fer el servici militar de cota, destinat com a capellà a l’escola de analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà de regiment, per agradar-li sempre el apostolat de massa, alli donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, tambe i una vegada mes mos trobem en la :coincidencia de trobar-mos al entonces mossen Tarancón, al costat de don José Maria.  

Despres de tot aixo l’enviaren de Vicari a la [[Serra Engarceran]], poble de les comarques centrals castelloneres, estant alli te que fer el servici militar de cota, destinat com a capellà a l’escola de analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà de regiment, per agradar-li sempre el apostolat de massa, alli donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, també i una vegada mes mos trobem en la :coincidencia de trobar-mos al entonces mossen Tarancón, al costat de don José Maria.  

A l’acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de la Serra d’Engarceran, home arcaic que se negava inclus al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa asiduitat, al ser preguntat per la banda de música de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar que per supost que si puix com dia [[Sant Pau]] ell faria de tot per a portar-los a l’acte liturgic, el retor d’alli considerava tot aixo com a actes anti-liturgics.  

A l’acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de la Serra d’Engarceran, home arcaic que se negava inclus al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa asiduitat, al ser preguntat per la banda de música de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar que per supost que si puix com dia [[Sant Pau]] ell faria de tot per a portar-los a l’acte liturgic, el retor d’alli considerava tot aixo com a actes anti-liturgics.  

==L'Adeu d'Ahin==

==L'Adeu d'Ahin==

Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en el [[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]] i la carrera de mestre tambe en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahin fou trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en el [[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]] i la carrera de mestre també en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahin fou trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representaren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dels chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres, Seccio de Romaniques en la [[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.  

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representaren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dels chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres, Seccio de Romaniques en la [[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.