Canvis

==Josep Mª de chiquet==

==Josep Mª de chiquet==

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’epoca. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

D’aquella epoca en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella  

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella  

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fou s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en la ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix la economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fou s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en la ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix la economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

==En Tortosa==

==En Tortosa==

Estant en Tortosa don Jose Mª era el corrector del que despres fou el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella epoca recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella al esvarar-li el clario, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer merits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleial i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre la enveja.

Estant en Tortosa don Jose Mª era el corrector del que despres fou el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella al esvarar-li el clario, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer merits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleial i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre la enveja.

==Estudiant i bibliofil==

==Estudiant i bibliofil==

== IIª Republica==

== IIª Republica==

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’época i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses.