Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| Com una arma d'organisacio de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operacio de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per a el combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements. | | Com una arma d'organisacio de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operacio de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per a el combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements. |
− | Ademes de les armes, l'artilleria, es tambe una ciencia que estudia el desenroll i l'aplicacio de les armes pesades i de les seues municions. | + | Ademes de les armes, l'artilleria, es també una ciencia que estudia el desenroll i l'aplicacio de les armes pesades i de les seues municions. |
| | | |
| == Història i evolució == | | == Història i evolució == |
| | | |
− | En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construccio d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensio d'este concepte, tambe se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. | + | En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construccio d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensio d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. |
| L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]]. | | L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]]. |
| | | |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| En 1474, els borgonyons introduiren innovacions en la composicio i desplegament de l'artilleria. Ells foren els primers en arrastrar al camp de batalla canons pesats (Courtades), montats en curenyes en rodes. Estos canons jugaren un rol decisiu en el desenroll de l'artilleria de campanya. | | En 1474, els borgonyons introduiren innovacions en la composicio i desplegament de l'artilleria. Ells foren els primers en arrastrar al camp de batalla canons pesats (Courtades), montats en curenyes en rodes. Estos canons jugaren un rol decisiu en el desenroll de l'artilleria de campanya. |
| | | |
− | Atre senya interessant ho constituïx el "batisme" dels canons, lliturgia de guerra que se remonta a principis del [[sigle XV]]. En efecte, se els atribuien als canons certa personalitat, un caracter especial o be poders misteriosos. Asimismo, i gradualment, se els embelli i decorà. Les inscripcions, sovint, emetien tambe un avis o desafiament dirigit a l'enemic. El Katharina frances, per eixemple, conte estos versos: "La meua nom es Caterina / cuídense del meu poder / Yo castigue l'injusticia". | + | Atre senya interessant ho constituïx el "batisme" dels canons, lliturgia de guerra que se remonta a principis del [[sigle XV]]. En efecte, se els atribuien als canons certa personalitat, un caracter especial o be poders misteriosos. Asimismo, i gradualment, se els embelli i decorà. Les inscripcions, sovint, emetien també un avis o desafiament dirigit a l'enemic. El Katharina frances, per eixemple, conte estos versos: "La meua nom es Caterina / cuídense del meu poder / Yo castigue l'injusticia". |
| | | |
| No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de 1510, per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademes, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. | | No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de 1510, per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademes, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no son les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per a els servents i la precisio. | | En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no son les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per a els servents i la precisio. |
| | | |
− | L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de focs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels segles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'historia, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint tambe l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. | + | L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de focs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels segles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'historia, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. |
| | | |
| Despres del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisio de les armes. Els canons ara son de ferro fos, apareixent ademes les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara mes la seguritat per a els artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tecniques modernes de fundicio d'acer que permeten, per un costat, fer mes facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de fusta per atres en metal, molt mes resistents. Els canons son carregats per la seua part atrassera, d'una forma molt mes rapida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent. | | Despres del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisio de les armes. Els canons ara son de ferro fos, apareixent ademes les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara mes la seguritat per a els artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tecniques modernes de fundicio d'acer que permeten, per un costat, fer mes facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de fusta per atres en metal, molt mes resistents. Els canons son carregats per la seua part atrassera, d'una forma molt mes rapida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent. |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| ** Morter: armes de cano curt capaç de realisar dispars parabolics per a efectuar foc indirecte. | | ** Morter: armes de cano curt capaç de realisar dispars parabolics per a efectuar foc indirecte. |
| * Artilleria antitanc: armes, normalment movils, dissenyades per a atacar a carros de combat. | | * Artilleria antitanc: armes, normalment movils, dissenyades per a atacar a carros de combat. |
− | * Artilleria antiaérea: armes, normalment movils, dissenyades per a foc contra aeronaus des de terra. Algunes poden ser empleada tambe com canons antitanc o canons de campanya, per eixemple el cano de 88 mm alemà. | + | * Artilleria antiaérea: armes, normalment movils, dissenyades per a foc contra aeronaus des de terra. Algunes poden ser empleada també com canons antitanc o canons de campanya, per eixemple el cano de 88 mm alemà. |
| * Artilleria de coets: llança coets en lloc de foc proyectils. | | * Artilleria de coets: llança coets en lloc de foc proyectils. |
| * Artilleria motorisada: remolcada per vehiculs tractors o ormejats d'unitat de potencia auxiliar. | | * Artilleria motorisada: remolcada per vehiculs tractors o ormejats d'unitat de potencia auxiliar. |