Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Història i evolució == | | == Història i evolució == |
| | | |
− | En els escrits del [[sigle XIII]] i en epoca anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construccio d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensio d'este concepte, tambe se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. | + | En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construccio d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensio d'este concepte, tambe se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. |
| L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]]. | | L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]]. |
| | | |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| Atre senya interessant ho constituïx el "batisme" dels canons, lliturgia de guerra que se remonta a principis del [[sigle XV]]. En efecte, se els atribuien als canons certa personalitat, un caracter especial o be poders misteriosos. Asimismo, i gradualment, se els embelli i decorà. Les inscripcions, sovint, emetien tambe un avis o desafiament dirigit a l'enemic. El Katharina frances, per eixemple, conte estos versos: "La meua nom es Caterina / cuídense del meu poder / Yo castigue l'injusticia". | | Atre senya interessant ho constituïx el "batisme" dels canons, lliturgia de guerra que se remonta a principis del [[sigle XV]]. En efecte, se els atribuien als canons certa personalitat, un caracter especial o be poders misteriosos. Asimismo, i gradualment, se els embelli i decorà. Les inscripcions, sovint, emetien tambe un avis o desafiament dirigit a l'enemic. El Katharina frances, per eixemple, conte estos versos: "La meua nom es Caterina / cuídense del meu poder / Yo castigue l'injusticia". |
| | | |
− | No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'epoca fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de 1510, per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademes, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. | + | No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de 1510, per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademes, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. |
| Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] (1493-1519), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el maxim de la seua gloria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepcio dels falconetes que utilisaven plom. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per cavalls. | | Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] (1493-1519), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el maxim de la seua gloria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepcio dels falconetes que utilisaven plom. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per cavalls. |
| | | |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| Es a partir del segle XVI a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es van modernisant, fent-se mes segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada. | | Es a partir del segle XVI a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es van modernisant, fent-se mes segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada. |
| | | |
− | En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta epoca que les armes disparades se milloren, ya no son les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per a els servents i la precisio. | + | En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no son les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per a els servents i la precisio. |
| | | |
| L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de focs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels segles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'historia, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint tambe l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. | | L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de focs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels segles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'historia, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint tambe l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. |