Canvis

El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.

Les Pampas

Les Pampas

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina tambe unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

== Poblacio i idioma ==

== Poblacio i idioma ==