Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  08:50 12 jun 2013
m
Text reemplaça - 'fundacio' a 'fundació'
Llínea 21: Llínea 21:  
El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.
 
El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.
   −
El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.
+
El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.
    
Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.
 
Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.
Llínea 81: Llínea 81:     
Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].
 
Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].
Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].
+
Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].
    
Han hagut tres corrents colonisadores:
 
Han hagut tres corrents colonisadores:
* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundacio de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
+
* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
 
* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
 
* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
 
* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].
 
* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].
120 869

edicions

Menú de navegació