Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  17:43 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
Llínea 45: Llínea 45:  
Francisco Ruiz Ramón resumix aixina la proposta teatral azoriniana:
 
Francisco Ruiz Ramón resumix aixina la proposta teatral azoriniana:
   −
#Azorín senyala la importància i la llibertat creadora del director d'escena i dels actors.
+
#Azorín senyala l'importància i la llibertat creadora del director d'escena i dels actors.
 
#Creida l'atenció sobre les noves relacions entre la tècnica cinematogràfica i la tècnica teatral.
 
#Creida l'atenció sobre les noves relacions entre la tècnica cinematogràfica i la tècnica teatral.
 
#Fa insistència sobre l'aparició del món del subconscient en l'escena.
 
#Fa insistència sobre l'aparició del món del subconscient en l'escena.
 
#La nova realitat de l'obra teatral, d'acort en les necessitats de la nova societat i en el ritme de la vida moderna, ha de ser «ràpida, tènue i contradictòria».
 
#La nova realitat de l'obra teatral, d'acort en les necessitats de la nova societat i en el ritme de la vida moderna, ha de ser «ràpida, tènue i contradictòria».
 
#Deuen suprimir-se o reduir-se al mínim les acotacions.
 
#Deuen suprimir-se o reduir-se al mínim les acotacions.
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de la imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
+
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
    
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María de la Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.
 
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María de la Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.

Menú de navegació