Canvis

== Conca mija ==

== Conca mija ==

La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de [[Torís]]. Uns 5 km després de la passera citada, se troba el [[pantà de Forata]], en el terme municipal de [[Yàtova]], travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la [[Generalitat Valenciana]] el 30 de giner del 2007. Després rep per la seua esquerra el riu de [[Bunyol]], un dels seus afluents més importants i al passar entre [[Real de Montroy]] i [[Montroy]] presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions [[Karst|kárstiques]] com camps de ''[[lapiaz]]'' i coves, com la Cova Fumà, on s'inicien les sequies principals per mig d'un [[assut]], que després se subdividixen per a regar els termes municipals de [[Catadau]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Alginet]].

La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de [[Torís]]. Uns 5 km després de la passera citada, se troba el [[pantà de Forata]], en el terme municipal de [[Yàtova]], travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la [[Generalitat Valenciana]] el 30 de giner del 2007. Després rep per la seua esquerra el riu de [[Bunyol]], un dels seus afluents més importants i al passar entre [[Real de Montroy]] i [[Montroy]] presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions [[Karst|kárstiques]] com camps de ''[[lapiaz]] '' i coves, com la Cova Fumà, on s'inicien les sequies principals per mig d'un [[assut]], que després se subdividixen per a regar els termes municipals de [[Catadau]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Alginet]].

== Conca inferior ==

== Conca inferior ==

== Referències ==

== Referències ==

*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]]''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

{{Traduït de|es|Río_Magro}}

{{Traduït de|es|Río_Magro}}