Canvis

== Conca inferior ==

== Conca inferior ==

[[Image: Magro_Algemesí_2.JPG‎|thumb|right|350px|Meandre artificial del riu Magre al seu pas per Algemesí. S'observa el llit sec a pesar de ser hinvern, per l'us tan exhaustiu que se fa de les seues aigües]]

[[Image: Magro_Algemesí_2.JPG‎|thumb|right|350px|Meandre artificial del '''riu Magre''' al seu pas per [[Algemesí]]. S'observa el llit sec a pesar de ser hinvern, per l'us tan exhaustiu que se fa de les seues aigües]]

Al aplegar a [[Llombay]], s'obri en un ampli vall i en un [[llit]] ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 [[metro|m]] en el punt on el transvase [[Xúquer]]-[[Turia]] travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'[[Alginet]] (carretera de la Creu Negra), en [[Carlet]], té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'[[Algemesí]]. Després de rodejar per l'oest i el sur [[Algemesí]] (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu [[Xúquer]] (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El [[pantà de Forata]] i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.

Al aplegar a [[Llombay]], s'obri en un ampli vall i en un [[llit]] ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 [[metro|m]] en el punt on el transvase [[Xúquer]]-[[Turia]] travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'[[Alginet]] (carretera de la Creu Negra), en [[Carlet]], té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'[[Algemesí]]. Després de rodejar per l'oest i el sur [[Algemesí]] (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu [[Xúquer]] (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El [[pantà de Forata]] i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.

== Referències ==

== Referències ==

*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia''. Tom I, pp 163-168, p. 188. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.

*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]]''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

{{Traduït de|es|Río_Magro}}

{{Traduït de|es|Río_Magro}}