Llínea 8: |
Llínea 8: |
| [[Image:800px-IMG 0784.jpg|200px|thumb|'''Arròs de gra curt''': [[Yamada Nishiki]].]] | | [[Image:800px-IMG 0784.jpg|200px|thumb|'''Arròs de gra curt''': [[Yamada Nishiki]].]] |
| [[Image:800px-Bomba-Rice.jpg|200px|thumb|'''Arròs de gra mig''': [[Arròs bomba]].]] | | [[Image:800px-Bomba-Rice.jpg|200px|thumb|'''Arròs de gra mig''': [[Arròs bomba]].]] |
− | [[Image:800px-Brown rice.jpg|200px|thumb|<center>'''[[Arròs marró''']].</center>]] | + | [[Image:800px-Brown rice.jpg|200px|thumb|<center>'''[[Arròs marró]] '''.</center>]] |
| Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. | | Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. |
| | | |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| * '''Arròs de gra mig''' que posseïx una llongitut entre dos i tres vegades la seua grossària. Conté menys amilosa que els arrossos de gra llarc. És el més empleat en la [[cuina espanyola]] (és l' «''arròs bomba''» empleat en la [[paella]]. Ademés és utilisat en la cuina de [[República Dominicana]] on és un aliment de consum diari. També de la cuina valenciana aixina com en la [[cuina italiana]] ([[risotto]]). | | * '''Arròs de gra mig''' que posseïx una llongitut entre dos i tres vegades la seua grossària. Conté menys amilosa que els arrossos de gra llarc. És el més empleat en la [[cuina espanyola]] (és l' «''arròs bomba''» empleat en la [[paella]]. Ademés és utilisat en la cuina de [[República Dominicana]] on és un aliment de consum diari. També de la cuina valenciana aixina com en la [[cuina italiana]] ([[risotto]]). |
| * '''Arròs de gra curt''' de presència casi esfèrica que se sol trobar en [[Japó]], el [[China del Nort (continent)|Nort de China]] i [[Corea]]. És ideal per a l'elaboració del [[sushi]] pel fet de que els grans permaneixen junts inclús a temperatura ambient. | | * '''Arròs de gra curt''' de presència casi esfèrica que se sol trobar en [[Japó]], el [[China del Nort (continent)|Nort de China]] i [[Corea]]. És ideal per a l'elaboració del [[sushi]] pel fet de que els grans permaneixen junts inclús a temperatura ambient. |
− | *'''[[Arròs salvage''']] provinents del gènero ''Zizània'' que s'utilisen en l'alimentació que procedixen de recolecció silvestre aixina com de [[agricultura|cultiu]]. Posseïxen un gra llarc que pot arribar a casi 2 cm. de llongitut. | + | *'''[[Arròs salvage]] ''' provinents del gènero ''Zizània'' que s'utilisen en l'alimentació que procedixen de recolecció silvestre aixina com de [[agricultura|cultiu]]. Posseïxen un gra llarc que pot arribar a casi 2 cm. de llongitut. |
| | | |
| === Categories per color/aroma/tacte === | | === Categories per color/aroma/tacte === |
− | *'''[[Arròs glutinós''']] es denomina també com a arròs dolç, arròs apegalós. És com el seu nom indica apegalós i els grans permaneixen units. Necessita poca cantitat d'aigua i tendix a desintegrar-se si es cuina massa. S'utilisa en l'elaboració de plats dolços basats en arròs en Àsia. La característica d' 'apegalós' que posseïx un gra d'arròs es mesura pel seu contingut d'amilasa. | + | *'''[[Arròs glutinós]] ''' es denomina també com a arròs dolç, arròs apegalós. És com el seu nom indica apegalós i els grans permaneixen units. Necessita poca cantitat d'aigua i tendix a desintegrar-se si es cuina massa. S'utilisa en l'elaboració de plats dolços basats en arròs en Àsia. La característica d' 'apegalós' que posseïx un gra d'arròs es mesura pel seu contingut d'amilasa. |
| *'''Arròs aromàtic''' és un grup d'arrossos de gra llarc/mig que es caracterisa per posseir [[aroma]] a causa de la concentració de [[Composts orgànics volàtils|composts volàtils]]. Es tracta de la majoria dels arrossos de l'[[Índia]] i [[Pakistan]] denominats [[basmati]] ([[idioma urdú]] per a denominar: ''fragant''), els [[Arròs gesmil|arrossos gesmil]]. | | *'''Arròs aromàtic''' és un grup d'arrossos de gra llarc/mig que es caracterisa per posseir [[aroma]] a causa de la concentració de [[Composts orgànics volàtils|composts volàtils]]. Es tracta de la majoria dels arrossos de l'[[Índia]] i [[Pakistan]] denominats [[basmati]] ([[idioma urdú]] per a denominar: ''fragant''), els [[Arròs gesmil|arrossos gesmil]]. |
| *'''Arròs pigmentat''' són arrossos on el segó posseïx pigments en forma d'[[antocianina]] que el conferixen [[color]]s com ara [[púrpura]], roig. En este tipo d'arrossos quan el segó se llibera del gra el color desapareix. | | *'''Arròs pigmentat''' són arrossos on el segó posseïx pigments en forma d'[[antocianina]] que el conferixen [[color]]s com ara [[púrpura]], roig. En este tipo d'arrossos quan el segó se llibera del gra el color desapareix. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| N'hi han atres categories com pot ser el: | | N'hi han atres categories com pot ser el: |
| | | |
− | * '''[[Arròs precuinat''']], al qui se li ha llevat el segó per mig d'aigua en una llaugera [[cocció]]. Este tipo d'arrossos té algunes ventages pel fet que les [[vitamina|vitamines]] del segó es difonen en l'[[endosperma]], el precuinat endurix el gra i fa que no es trenque al ser cuinat. L'almidó de l'arròs pre-cuinat s'ha gelatinisat. | + | * '''[[Arròs precuinat]] ''', al qui se li ha llevat el segó per mig d'aigua en una llaugera [[cocció]]. Este tipo d'arrossos té algunes ventages pel fet que les [[vitamina|vitamines]] del segó es difonen en l'[[endosperma]], el precuinat endurix el gra i fa que no es trenque al ser cuinat. L'almidó de l'arròs pre-cuinat s'ha gelatinisat. |
| | | |
| == Característiques nutricionals == | | == Característiques nutricionals == |