Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'lll' a 'll'
Llínea 27: Llínea 27:  
Chiquets, normativa valenciana només n'hi ha una: les normes del Puig. Simplement ha tingut unes poques reformes a lo llarc dels anys, com qualsevol normativa de qualsevol llengua. La primera reforma reduí l'us dels accents, que era excessiu en la versió original de les Normes del Puig, ya que les normes d'accentuació en qualsevol llengua deuen ser "econòmiques". La segona reforma recuperà part de l'accentuació eliminada, ya que si no l'accentuació valenciana divergia massa de les costums dels llectors valencians, cosa que causava un rebuig per part dels valencians en general. Ara l'accentuació es pareix més a la catalana, és cert, pero sobre tot es pareix a la castellana, que és la norma d'accentuació que coneix la majoria de la població. Per tant no es pot parlar d'una normativa en accents i una normativa sense accents. És una mateixa normativa, simplement retocada.  
 
Chiquets, normativa valenciana només n'hi ha una: les normes del Puig. Simplement ha tingut unes poques reformes a lo llarc dels anys, com qualsevol normativa de qualsevol llengua. La primera reforma reduí l'us dels accents, que era excessiu en la versió original de les Normes del Puig, ya que les normes d'accentuació en qualsevol llengua deuen ser "econòmiques". La segona reforma recuperà part de l'accentuació eliminada, ya que si no l'accentuació valenciana divergia massa de les costums dels llectors valencians, cosa que causava un rebuig per part dels valencians en general. Ara l'accentuació es pareix més a la catalana, és cert, pero sobre tot es pareix a la castellana, que és la norma d'accentuació que coneix la majoria de la població. Per tant no es pot parlar d'una normativa en accents i una normativa sense accents. És una mateixa normativa, simplement retocada.  
   −
Per una atra part les reformes de la web Idioma Valencià només son propostes. Mentres no tinguen una llliteratura important que les use no hi ha motiu per a considerar-les sériament. Els que estiguen interessats en fomentar eixes reformes que publiquen llibres usant-les. Pero la Uiquipèdia no és un lloc per a fer campanyes d'eixe tipo, crec yo. I mira que crec que algunes de les reformes propostes tenen trellat. Ara, en la situació actual no és convenient marejar la perdiu en reformes aixina!! Hem d'unir-nos, no dividir-nos més encara, no creus?
+
Per una atra part les reformes de la web Idioma Valencià només son propostes. Mentres no tinguen una lliteratura important que les use no hi ha motiu per a considerar-les sériament. Els que estiguen interessats en fomentar eixes reformes que publiquen llibres usant-les. Pero la Uiquipèdia no és un lloc per a fer campanyes d'eixe tipo, crec yo. I mira que crec que algunes de les reformes propostes tenen trellat. Ara, en la situació actual no és convenient marejar la perdiu en reformes aixina!! Hem d'unir-nos, no dividir-nos més encara, no creus?
    
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:21, 20 gin 2009 (UTC)
 
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:21, 20 gin 2009 (UTC)
Llínea 406: Llínea 406:  
Un parell de paraules que veig que repetixes prou en els articuls: "hasda" (fins/hasta) o "reine" (regne) no apareixen en el Diccionari de la RACV. "Hasda" no se si es valencià antic, es possible, el cas de "reine" es clarament valencià antic.  
 
Un parell de paraules que veig que repetixes prou en els articuls: "hasda" (fins/hasta) o "reine" (regne) no apareixen en el Diccionari de la RACV. "Hasda" no se si es valencià antic, es possible, el cas de "reine" es clarament valencià antic.  
   −
Pero clar, per la mateixa que u utilisaria "hasda" o "reine", que son 2 formes mortes, tambe es podria utilisar "nosaltres" o "aquesta", que tambe es valencià antic i tampoc estan en el diccionari de la RACV i seria 100% correcte i tambe son 2 formes mortes en sinomims vius (mosatros-nosatres) i (esta). Yo crec que, i es la meua modesta opinio personal, que es preferible optar per usar el valencià actual, modern i viu i oblidar-nos del valencià antic i arcaisant quan no resulta estrictament imprescindible. ¿Casos imprescindibles admesos per la RACV?. Per eixemple: "facenda" perque "hacienda" es un castellanisme, "hisenda" es catala pur i "facenda" es valencià antic, encara que siga una forma morta no queda atra opcio. "Folga", valencià antic, per a "huelga" (castellanisme) i vaga (catala pur). "Fins", valencià antic, "hasta", castelllanisme, encara que molt usual hui en dia, la RACV diu que ho es, tal volta abans que despres, deuria d'admetre "hasta", perque el seu us es totalment generalisat. No queden atres opcions possibles en estos casos.  
+
Pero clar, per la mateixa que u utilisaria "hasda" o "reine", que son 2 formes mortes, tambe es podria utilisar "nosaltres" o "aquesta", que tambe es valencià antic i tampoc estan en el diccionari de la RACV i seria 100% correcte i tambe son 2 formes mortes en sinomims vius (mosatros-nosatres) i (esta). Yo crec que, i es la meua modesta opinio personal, que es preferible optar per usar el valencià actual, modern i viu i oblidar-nos del valencià antic i arcaisant quan no resulta estrictament imprescindible. ¿Casos imprescindibles admesos per la RACV?. Per eixemple: "facenda" perque "hacienda" es un castellanisme, "hisenda" es catala pur i "facenda" es valencià antic, encara que siga una forma morta no queda atra opcio. "Folga", valencià antic, per a "huelga" (castellanisme) i vaga (catala pur). "Fins", valencià antic, "hasta", castellanisme, encara que molt usual hui en dia, la RACV diu que ho es, tal volta abans que despres, deuria d'admetre "hasta", perque el seu us es totalment generalisat. No queden atres opcions possibles en estos casos.  
    
Lo que vullc dir es que arcaisar quan no resulta imprescindible, no se si resulta en realitat lo mes convenient per a la filosofia de Les Normes d'El Puig o del valencianisme, d'acostar-nos sempre lo mes possible a la parla viva, per supost, respectant les Normes d'El Puig, que son les que nos unifiquen a tots.  
 
Lo que vullc dir es que arcaisar quan no resulta imprescindible, no se si resulta en realitat lo mes convenient per a la filosofia de Les Normes d'El Puig o del valencianisme, d'acostar-nos sempre lo mes possible a la parla viva, per supost, respectant les Normes d'El Puig, que son les que nos unifiquen a tots.  

Menú de navegació