Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà. | + | '''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la llliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la llliteratura i en el pensament humà. |
| | | |
| | | |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de psicologia, pero tambe tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir varies obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]]. | | Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de psicologia, pero tambe tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir varies obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]]. |
| | | |
− | La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure. | + | La relació de Borges en la llliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure. |
| | | |
| Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]]. | | Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]]. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| Despres d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]]. | | Despres d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]]. |
| | | |
− | Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'historia de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formacio europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines. | + | Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'historia de la llliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formacio europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines. |
| | | |
| En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademes, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despres seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]]. | | En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademes, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despres seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]]. |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes. | | En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes. |
| | | |
− | En [[1941]] publicà ''Antología Poética Argentina'' i edità el volumen de narracions ''El jardín de senderos'' que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Lliteratura d'[[Argentina]]. Al any següent aparegué ''Seis problemas para don Isidro Parodi'', llibre de narracions que escrigué en colaboracio en Bioy Casares. | + | En [[1941]] publicà ''Antología Poética Argentina'' i edità el volumen de narracions ''El jardín de senderos'' que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Llliteratura d'[[Argentina]]. Al any següent aparegué ''Seis problemas para don Isidro Parodi'', llibre de narracions que escrigué en colaboracio en Bioy Casares. |
| | | |
| | | |
| == Madurea == | | == Madurea == |
− | Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la literatura gauchesca"''. | + | Els inicis de la decada de [[1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''. |
| | | |
− | En [[Mexico]] va editar ''Antiguas literaturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''. | + | En [[Mexico]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. Tambe en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''. |
| | | |
| Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres. | | Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres. |
| | | |
− | En l'any [[1956]] fon professor de lliteratura anglesa en l'[[Universitat de Buenos Aires]] i president de la Asociación de Escritores Argentinos. | + | En l'any [[1956]] fon professor de llliteratura anglesa en l'[[Universitat de Buenos Aires]] i president de la Asociación de Escritores Argentinos. |
| | | |
− | Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet. | + | Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], maxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Llliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet. |
| | | |
| | | |