Canvis

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la llliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Lliteratura ===

=== Llliteratura ===

{{AP|Segle d'or valencià}}

{{AP|Segle d'or valencià}}

La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.

    

    

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Llliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.

    

    

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.

    

    

*Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Bolleti de la Seccio de Llengua i Llliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

    

    

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.

== Enllaços Externs ==

== Enllaços Externs ==

*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Llliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]