Canvis

La '''filologia''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc a estos texts.

La '''filologia''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc a estos texts.

El filòlec se servix, per tant, de l'estudi del llenguage, la lliteratura i demés manifestacions escrites, en quant constituïxen l'expressió d'una comunitat cultural determinada. Alternativament, la filologia pot ser un terme gastat abans del [[segle XX]] per a lo que ara s'entén com a llingüística.

El filòlec se servix, per tant, de l'estudi del llenguage, la llliteratura i demés manifestacions escrites, en quant constituïxen l'expressió d'una comunitat cultural determinada. Alternativament, la filologia pot ser un terme gastat abans del [[segle XX]] per a lo que ara s'entén com a llingüística.

== Desenroll històric ==

== Desenroll històric ==

=== Segle XIX ===

=== Segle XIX ===

El [[segle XIX]] és el segle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitat de segle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per coneixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuixen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de coneixer l'ànima dels pobles, per atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssicas, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

El [[segle XIX]] és el segle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitat de segle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per coneixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuixen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de coneixer l'ànima dels pobles, per atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i llliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssicas, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

=== Segle XX ===

=== Segle XX ===

== Relació en atres disciplines ==

== Relació en atres disciplines ==

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la lliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la llliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en com aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Així, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de coneixer als hòmens que lo parlaren i el seu entorn cultural, la Llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en com aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Així, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de coneixer als hòmens que lo parlaren i el seu entorn cultural, la Llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.

En quant a la seua relació en atres disciplines, teoria lliterària, història de la lliteratura o crítica lliterària, totes compartixen un mateix objecto d'estudi: la lliteratura. Pero, en este cas, mentres la primera s'ocupa de delimitar el concepte de lliteratura o de establir les diferències entre gèneros lliteraris, per eixemple, la segona tracta d'ordenar històricament els distints periodos artístics, autors lliteraris i obres conegudes, i, finalment, la tercera s'ocupa de l'interpretació i valoració dels texts lliteraris, la filologia, front a elles, seguix ocupant-se de l'estudi dels texts lliteraris concrets.

En quant a la seua relació en atres disciplines, teoria lliterària, història de la llliteratura o crítica lliterària, totes compartixen un mateix objecto d'estudi: la llliteratura. Pero, en este cas, mentres la primera s'ocupa de delimitar el concepte de llliteratura o de establir les diferències entre gèneros lliteraris, per eixemple, la segona tracta d'ordenar històricament els distints periodos artístics, autors lliteraris i obres conegudes, i, finalment, la tercera s'ocupa de l'interpretació i valoració dels texts lliteraris, la filologia, front a elles, seguix ocupant-se de l'estudi dels texts lliteraris concrets.

== Classificació ==

== Classificació ==

* [http://revistadefilologiaespañola.revistas.csic.es Revista de Filología Española], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://revistadefilologiaespañola.revistas.csic.es Revista de Filología Española], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://rdtp.revistas.csic.es Revista de Dialectología y Tradiciones Populares], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://rdtp.revistas.csic.es Revista de Dialectología y Tradiciones Populares], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://revistadeliteratura.revistas.csic.es Revista de Literatura], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://revistadelliteratura.revistas.csic.es Revista de Literatura], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://analescervantinos.revistas.csic.es Anales Cervantinos], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://analescervantinos.revistas.csic.es Anales Cervantinos], [http://www.ile.csic.es ILLA], [[CSIC]]

* [http://www.athenea.es.org/ Athenea], revista de filología Española.

* [http://www.athenea.es.org/ Athenea], revista de filología Española.

* [http://ajif-ucm.com/ Asociación de Jóvenes Investigadores Filólogos de la Universidad Complutense de Madrid (AJIF-UCM)]

* [http://ajif-ucm.com/ Asociación de Jóvenes Investigadores Filólogos de la Universidad Complutense de Madrid (AJIF-UCM)]

* [http://www.mjb.tallerw.com Mauricio Joven Bonelo] sección de [http://www.mjb.tallerw.com/filologia.html filología]

* [http://www.mjb.tallerw.com Mauricio Joven Bonelo] sección de [http://www.mjb.tallerw.com/filologia.html filología]

* [http://www.filologiajoselro.blogspot.com Filología: lengua y literatura]

* [http://www.filologiajoselro.blogspot.com Filología: lengua y lliteratura]

* [http://www.losfilologos.com Comunidad filológica]

* [http://www.losfilologos.com Comunidad filológica]

* [http://www.unizar.es/departamentos/filologia_inglesa/garciala/bibliography.html Bibliografía de Teoría Literaria, Crítica y Filología (Universidad de Zaragoza)]

* [http://www.unizar.es/departamentos/filologia_inglesa/garciala/bibliography.html Bibliografía de Teoría Literaria, Crítica y Filología (Universidad de Zaragoza)]