Canvis

=== Segle XIX ===

=== Segle XIX ===

El [[segle XIX]] és el segle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mijans de segle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per coneixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuixen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de coneixer l'ànima dels pobles, per atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssicas, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

El [[segle XIX]] és el segle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitat de segle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per coneixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuixen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de coneixer l'ànima dels pobles, per atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssicas, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

=== Segle XX ===

=== Segle XX ===