124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 10:
Llínea 10: − +
Texto reemplaza - 'mes important' a 'més important'
En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i [[França]], governada pels merovingis, era el mes poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero després de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit per l'alcalde del palau.
En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i [[França]], governada pels merovingis, era el mes poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero després de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit per l'alcalde del palau.
En 687, [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures mes importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,mes tart conegut com [[Carles Martel]].
En 687, [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,mes tart conegut com [[Carles Martel]].
Després de l'any 737, Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a cridar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any741 pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Pera frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any 743 els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.
Després de l'any 737, Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a cridar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any741 pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Pera frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any 743 els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.