Canvis

== Legat històric ==

== Legat històric ==

Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals son [[Alfons de Borja]], Papa en el nom de [[Calixt III]], [[Roderic Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Aleixandre VI]], [[César Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Roderic.

Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals son [[Alfons de Borja]], [[Papa]] en el nom de [[Calixt III]], [[Roderic Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Aleixandre VI]], [[César Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Roderic.

L'arribada al papat de [[Roderic Borja]] dugué a la família a participar en una série de intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida [[Itàlia]] en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de la [[Iglésia Catòlica]], encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'[[Aleixandre VI]], en [[1503]] (provablement enverinat pel que després seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de [[Roma]] i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de [[Navarra]]. Per la seua part, [[Lucrècia Borja]], en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.

L'arribada al papat de [[Roderic Borja]] dugué a la família a participar en una série de intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida [[Itàlia]] en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual [[Itàlia]] i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de la [[Iglésia Catòlica]], encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'[[Aleixandre VI]], en [[1503]] (provablement enverinat pel que després seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de [[Roma]] i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de [[Navarra]]. Per la seua part, [[Lucrècia Borja]], en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.

== Veja's també ==

== Veja's també ==