Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes afegits ,  11:29 21 març 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>Aqüeducte de Segòvia.</center>]]
 
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>Aqüeducte de Segòvia.</center>]]
   −
L''''aqüeducte de Segòvia''' és una construcció [[Imperi Romà|romana]] de la segona mitat del [[segle I]] i principis del [[segle II]] d.C., a l'época dels Flavis; mentres eren emperadors [[Vespasià]] i [[Trajà]]. Transporta l'aigua del ''río Frío'' a la ciutat de Segòvia. L'any [[1985]] fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, [[Patrimoni de la Humanitat]] per part de la [[UNESCO]].
+
L''''aqüeducte de Segòvia''' és una construcció [[Imperi Romà|romana]] de la segona mitat del [[segle I]] i principis del [[segle II]] d.C., a l'época dels Flavis; mentres eren emperadors [[Vespasià]] i [[Trajà]]. Transporta l'aigua del ''río Frío'' a la ciutat de [[Segòvia]]. L'any [[1985]] fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, [[Patrimoni de la Humanitat]] per part de la [[UNESCO]].
    
L'aqüeducte comença a prop del [[Palau de la Granja]] en [[Arc (arquitectura)|arcs]] senzills de mig punt que conduent l'[[aigua]] fins a la cisterna coneguda en el nom d'''El Caserón'', on s'almagasenaven l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts.
 
L'aqüeducte comença a prop del [[Palau de la Granja]] en [[Arc (arquitectura)|arcs]] senzills de mig punt que conduent l'[[aigua]] fins a la cisterna coneguda en el nom d'''El Caserón'', on s'almagasenaven l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts.
Llínea 7: Llínea 7:  
Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, a més, s'han de sumar a prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte.
 
Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, a més, s'han de sumar a prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte.
   −
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpics com en este cas.
+
En la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpics com en este cas.
    
Este magnífic monument s'ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el [[segle XX]] continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels [[Reis Catòlics]], quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.
 
Este magnífic monument s'ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el [[segle XX]] continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels [[Reis Catòlics]], quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.
124 521

edicions

Menú de navegació