6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap el [[seg...».
La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] l'any [[476]].
Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]].
El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Però, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.
Alguns síntomes d'esta decadència eren:
* la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.
* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació.
* crisis de la classe mijana, angoixada per les pressions fiscals.
* un greu descens demogràfic.
L'eixèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.
A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.
El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>
Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]].
El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Però, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.
Alguns síntomes d'esta decadència eren:
* la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.
* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació.
* crisis de la classe mijana, angoixada per les pressions fiscals.
* un greu descens demogràfic.
L'eixèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.
A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.
El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>